Ferran Guedea, director d’Oncologia Radioteràpica de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha liderat el Simposi “Noves tecnologies de radioteràpia: radiocirurgia intracranial”, que han celebrat de forma conjunta l’ICO i l’Hospital Universitari de Bellvitge amb motiu dels seus primers 25 anys d’aplicació de les tècniques de radiocirurgia intracranial. La cita ha aplegat més de 150 especialistes dels àmbits de l’oncologia radioteràpica, la física mèdica, la radiocirurgia, la neuroradiologia i de la neurologia procedents de tot Espanya, a més d’una delegació de Mèxic.
La radiocirurgia és una teràpia freqüent en el tractament dels tumors malignes petits a nivell cerebral i que pot ser utilitzada per al tractament d’altres patologies neurològiques no tumorals, vasculars i funcionals. El 1993 es va començar a practicar la radiocirurgia intracranial en aquests dos centres que sempre han treballat de forma coordinada i des de llavors s’han tractat amb aquesta tècnica més de 2.500 pacients. Durant el simposi es va presentar la propera implantació de la radiocirurgia intracranial funcional per tractar diverses patologies benignes de l’àmbit de la neurocirurgia, com poden ser la neuràlgia del nervi trigemin i el tremolor de diferents orígens, com el Parkinson o l’epilèpsia, entre d’altres.
Dr. Ferran Guedea
La neuràlgia del trigemin es caracteritza per un dolor punyent, descrit com si fos una descàrrega elèctrica sobtada. Actualment, el seu tractament es basa en teràpies mèdiques amb diversos tipus de medicació analgèsica, tot i que en un 25% dels casos no és efectiu. La radiocirurgia està indicada en pacients amb neuràlgia del trigemin refractària a tractament mèdic, en pacients d’edat avançada, en alguns pacients amb tractament anticoagulant o amb alguna altra morbiditat associada que contraindiqui l’anestèsia.
Pel que fa al tremolor a causa del Parkinson, l’esclerosi múltiple o diversos traumatismes, la radiocirurgia és una alternativa per a aquells pacients amb una resposta dolenta al tractament farmacològic. També es pot considerar el seu ús en el tractament de pacients amb epilèpsia farmacoresistent en què el tractament mèdic i quirúrgic no ha estat eficaç, així com en aquells pacients no candidats a cirurgia per edat avançada, localització de focus epileptogen o comorbiditat associada que impliqui un alt risc anestèsic.
