La Dra. Paula Plaza, durant la seva exposició
Paula Plaza, il·lustradora científica i acadèmica de número electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar els passats 6 i 7 d’octubre al cicle “Mujeres, sufrimiento psíquico y suicidio, una mirada feminista”, que va celebrar l’Institut Canari d’Igualtat a l’Hotel Cristina by Tigotan de Las Palmas de Gran Canària amb la participació de professionals i activistes de la salut emocional i psicològica. Plaza va exposar el treball “Ilustrar a mujeres extraordinarias con sufrimiento mental y suicidio”, una reflexió sobre un nodrit grup de dones amb projecció social víctimes de diverses patologies psiquiàtriques que, en la majoria dels casos, van acabar en suïcidi. La reflexió i el perfil de cadascuna va estar acompanyat per una il·lustració.
L’exposició es va iniciar amb dibuixos sobre Victoria Benedictsson (1850-1888), escriptora sueca morta després de seccionar-se l’artèria caròtida amb una navalla; Camille Claudel (1864-1943), escultora francesa que va patir greus crisis nervioses i va viure reclosa i hospitalitzada durant 30 anys; Gertrude Bell (1868-1929), viatgera, politòloga, arqueòloga, i funcionària del Govern britànic morta per sobredosi; Marina Tsvetáyeva (1892-1941), escriptora russa que es va penjar; Penèlope Delta (1874-1941), escriptora grega morta d’una intoxicació; Ivana Brlić-Mažuranić (1874-1938), escriptora croata que es va suïcidar; Beatrice Hastings (1879-1943), escriptora i crítica literària asfixiada després d’inhalar gas a la cuina de casa seva; Lily Elsie (1886-1962), actriu i ballarina britànica, que va passar llargs períodes en sanatoris suïssos, li van diagnosticar malalties psicològiques i es va sotmetre a una cirurgia cerebral.
Els van seguir Alfonsina Storni, escriptora, periodista i professora que es va suïcidar llançant-se per l’escullera del Club Argentí de Dones; Djuna Barnes (1892-1982), escriptora nord-americana que va romandre 41 anys tancada al seu apartament i va acabar morint per inanició; Teresa Wilms Montt (1893-1921), escriptora xilena, que va morir per sobredosi de veronal al cap de 28 anys; Nancy Cunard (1896-1965), escriptora editora i periodista nord-americana, va morir alcoholitzada en un carrer parisenc; Helen Palmer Geisel (1898-1967), també escriptora nord-americana, que va perdre la vida per una sobredosi de barbitúrics; Karin Boye (1900-1941), escriptora i traductora sueca morta d’una intoxicació; Pepi Lederer (1910-1935), actriu i escriptora addicta a les drogues, va ser ingressada a un hospital psiquiàtric i va saltar per una finestra del sisè pis; Shirley Barker (1911-1965), escriptora i bibliotecària, víctima d’una intoxicació per diòxid de carboni.
L’exposició va tenir també com a protagonistes Alice Bradley Sheldon (1915-1987), escriptora nord-americana amb severs problemes emocionals i diversos intents de suïcidi; Tove Ditlevsen (1917-1976), escriptora danesa que també es va suïcidar; Charmian Clift (1923-1969), escriptora australiana i assagista que es va prendre la vida; Marilucha (1923-1968), periodista peruana, també es va suïcidar després d’un desengany amorós; Marta Lynch (1925-1985), escriptora argentina que va patir una llarga depressió i va acabar prenent-se la vida amb una arma de foc; Jane Arden (1927-1982), directora de cinema, una altra víctima del suïcidi; Emily Dickinson (1830-1886), poeta nord-americana, amb una fòbia o morbosa aversió a la gent; Sarah Kofman (1934-1994), filòsofa, escriptora i docent francesa que es va llevar la vida: Iva Herci Ková (1935-2007), escriptora txeca, també víctima del suïcidi; Alejandra Pizarnik (1936-1972), escriptora, assagista i traductora argentina que es va suïcidar després d’una estada en un psiquiàtric.
La mostra va prosseguir amb les figures de Pamela Moore (1937-1964), escriptora nord-americana amb depressió i trastorn bipolar que es va suïcidar disparant-se amb una arma de foc; Gisela Elsner (1937-1992), escriptora alemanya víctima de la depressió i l’autodestrucció; Danielle Collobert (1940-1978), poeta i periodista francesa, que es va suïcidar; Safia Ketou (1944-1989), escriptora algeriana, una altra víctima del suïcidi; Deborah Laake (1953-2000), periodista nord-americà, també es va suïcidar; Katherine Lawrence (1954-2004), guionista nord-americà, el seu cos va ser trobat en un riu d’Arizona amb una nota de suïcidi; Nilgün Marmara (1958-1987), poeta turca víctima de depressió, va acabar suïcidant-se llançant-se del balcó de casa seva; Francesca Woodman (1958-1981), fotògrafa nord-americana, en tractament per depressió i diversos intents de suïcidi; Heather Lewis (1962-2000), escriptora nord-americana que també es va llevar la vida; Nelly Arcan (1973-2009), novel·lista, es va penjar; Nellie Bly (1864-1922), va fingir estar boja per entrar en un manicomi i veure com eren tractades les dones.
L’exposició es va completar amb les imatges i les històries de Dora Marsden (1882-1960), activista britànica que va morir per un atac cardíac després d’ingressar a un hospital mental; Georgia O’Keeffe (1887-1986), artista nord-americà amb neurosi i depressió; Margarita Gil Roesset (1908-1932), escultora, il·lustradora i poeta espanyola que es va suïcidar; Unica Zürn (1916-1970), autora i artista alemanya amb episodis psicòtics, estats dissociatius i depressions greus que es va llançar al buit; Leonora Carrington (1917-2011), pintora i escriptora anglesa nacionalitzada mexicana ingressada a un hospital psiquiàtric; Maria Callas (1923-1977), coneguda soprano que va tenir diversos intents de suïcidi; Diane Arbus (1923-1971), fotògrafa nord-americana amb severs trastorns mentals, depressió i suïcidi per barbitúrics; Sylvia Plath (1932-1963), escriptora nord-americana que es va prendre la vida inhalant diòxid de carboni, i Virginia Woolf (1882-1941), escriptora britànica que va patir un trastorn bipolar amb fases depressives severes.
