Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 9 d’abril a la jornada que l’Associació Aragonesa d’Amics del Llibre va dedicar a les neurociències a la Biblioteca de l’Aragó amb la conferència “Santiago Ramón y Cajal, humanista”, en què va reprendre el seu discurs d’ingrés a la RAED amb un enfocament divulgatiu i didàctic. Callabed és un membre actiu d’aquesta entitat nascuda fa gairebé tres dècades per fomentar la lectura i el coneixement.
A la seva exposició, l’acadèmic va repassar de forma exhaustiva la figura i l’obra del premi Nobel de Fisiologia i Medicina espanyol des de la seva infància i adolescència a l’Alt Aragó, el seu batxillerat a Osca i els seus estudis de Medicina a Saragossa a les seves càtedres i docència primer a València i després a Barcelona, on començaria una apassionant carrera com a investigador que culminaria a l’Institut Nacional d’Higiene i al Laboratori d’Investigacions Biològiques de la Universitat de Madrid. Els seus estudis el portarien a la concessió del Nobel el 1906.
Ramón y Cajal
Callabed va voler centrar-se, però, en el Ramón y Cajal menys conegut, apassionat del dibuix, la pintura i la fotografia, a més de la seva obra literària. “Crec que els aspectes humans i artístics ajuden a conèixer millor la seva obra”, va assegurar. La xerrada va incidir també en la influència que van tenir en les investigacions d’aquest reconegut científic tant el context social i històric de l’època en què li va tocar viure com els avenços en els diferents camps de la medicina que ell mateix va ajudar a desenvolupar. Va ser, a més, el primer gran científic espanyol reconegut internacionalment que es va obrir als principals fòrums internacionals i que va contribuir a treure a Espanya d’un aïllament endèmic.
Callabed va lamentar les llacunes que encara existeixen sobre una figura decisiva en la medicina i va instar els futurs divulgadors científics a emprendre aquesta tasca de recuperació. Perquè de Ramón y Cajal no s’han publicat encara ni les seves obres completes, ni el seu epistolari sistemàtic. Tampoc hi han edicions crítiques dels seus textos més importants ni anàlisis monogràfics sobre els temes centrals de la seva producció.
