Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica un enriquidor viatge a Bèlgica que resumeix en els últims articles que ha publicat a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “La huella modernista de Victor Horta en Bruselas” i “Ruta arqueológica por el Museo Curtius de Lieja”, que es van publicar els passats 3 i 6 de novembre.
A “La huella modernista de Victor Horta en Bruselas“, l’acadèmic inicia el seu viatge convidant els lectors a descobrir la vida i l’obra de l’arquitecte belga que juntament amb el també belga Paul Hankar va crear a la capital del seu país una nova arquitectura de ruptura, l’Art Nouveau, explotant capacitats de materials com el ferro, el vidre, les fustes nobles, la ceràmica, la pedra i l’esgrafiat. “Aquest estil artístic s’expandeix per una quinzena de ciutats europees i està particularment representat a Brussel·les amb més de 1.000 construccions. Es va iniciar en un clima liberal, francmaçó i socialista. La clientela principal es componia d’artistes, advocats, metges, professors universitaris i industrials”, introdueix Callabed l’article.
L’acadèmic assenyala com des del 1969 el Museu Horta acull la casa i l’estudi de l’arquitecte i en recomana la seva visita. “La casa respecta la trama arquitectònica del barri de Saint-Giles i s’inscriu al teixit urbà reservant a la part posterior una illa de jardins. Els volums, la decoració i el mobiliari componen un món d’harmonia en què les proporcions, colors i entrada de llums s’integren perfectament amb els materials (ferros, rajoles i els sumptuaris, com fustes precioses). El llenguatge vegetal, el vidre, el ferro, l’entrada de la llum, la ruptura amb els plànols tradicionals, aconsegueixen que la casa sigui una obra d’art total. Ens traslladem a una atmosfera exquisida que oscil·la entre l’oníric i real”, conclou.
D’altra banda, a “Ruta arqueológica por el Museo Curtius de Lieja”, Callabed proposa una visita centrada als llocs de culte d’aquesta ciutat belga com l’estació dissenyada per Santiago Calatrava, la plaça Saint-Lambert i la font Le Perron, del Museu de Belles Arts i del Museu Curtius o la ruta literària de les obres de Georges Simenon i la musical de César Frank, oriünds de Lieja.
“Les línies dissenyades per Calatrava a l’estació de Lieja són suaus, clares, dinàmiques i, a través de vidres rescata els llums grisos i tènues d’aquest matí de tardor. Per la seva banda, la plaça Saint-Lambert aixoplugava l’antiga catedral construïda pel bisbe Notker de Lieja al segle X. Allí havia estat assassinat el sant el 705. El Palau dels Prínceps Bisbes relata una part molt important de la història de Lieja antiga”, inicia la seva descripció dels elements arquitectònics destacats de la ciutat.
Pel que fa als seus museus, Callabed recorda com una part rellevant de les obres d’art modern del Museu de Belles Arts va ser adquirida per la ciutat de Lieja en una subhasta de l'”art degenerat”, que pel que sembla van organitzar els nazis el 1939: Pablo Picasso, Marc Chagall, Paul Gauguin, James Ensor, Oskar Kokoschka i Max Liebermann van arribar així a Lieja. “Altres obres de primeríssim nivell estan signades ni més ni menys que per René Magritte, Paul Delvaux, Claude Monet, Jean-Auguste Ingres i Camille Pissarro. Pel que fa al Grand Curtius, es tracta d’un museu impressionant que recull col·leccions d’arqueologia, art religiós, art mossà, armes, arts decoratives, vidre…”, resumeix l’acadèmic.
