Javier López-Galiacho, professor de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas, president de l’Associació d’Amics dels Teatres Històrics d’Espanya i del Fòrum Mazzantini i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 11 de març a la Sala de l’Idioma Espanyol del Monestir de Yuso (La Rioja), bressol de les llengües espanyola i basca, la conferència “Vergüenza torera”, a la que va abordar el lèxic taurí a la llengua espanyola i va referir les més de 120 expressions taurines que componen el glossari popular de l’idioma en els seus diferents registres i variants dialectals.
“Aquesta xerrada intenta demostrar com taurins, persones neutres i antitaurins continuen utilitzant com a substrat de l’ús de l’idioma espanyol molts termes que són taurins o metàfores de l’art taurí”, va iniciar l’acadèmic electe la seva intervenció, revelant que precisament el títol elegit per a la seva intervenció parteix d’una frase que el portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, reconegut antitaurí, va dirigir el president del Govern, Pedro Sánchez, en deixar-li anar que no tenia vergonya torera.
López-Galiacho va assenyalar com malgrat tenir unes 5.000 paraules identificades del llenguatge o termes taurins, unes 400 paraules d’àmbit taurí se segueixen utilitzant a l’espanyol actual per tota mena de persones, vinculades o no al toreig i amb coneixement o no de les expressions que utilitzen amb normalitat i formen part del llenguatge habitual. L’acadèmic electe va citar, com a exemple, expressions habituals com “ponerse el mundo por montera”, “entrar al trapo”, “lidiar con un asunto”, “crecerse en el castigo”, “puerta grande o enfermería”, “hoy huele a hule”, “hacer el quite”, “cambiar de tercio”, “mano a mano”, “torear al alimón”, “a las primeras de cambio”, “dejadme solo”, “hacer de don Tancredo”, “estar para el arrastre”, “le devolvieron el toro”, “no me torees”, “que Dios reparta suerte”, “sol y moscas”, “faena de aliño”, “le dio la puntilla” o “apretarse los machos”. Moltes, a més, tenen la seva versió en català.
Fent-se ressò de la xerrada, el portal digital elcierredigital.com va destacar una de les expressions que donen nom al Fòrum Mazzantini que el mateix López-Galiacho presideix. “Aquest lèxic no només s’utilitza a l’àmbit espanyol, sinó que també a països de parla hispana, com Mèxic i Cuba. Una expressió que va destacar López-Galiacho va ser la de ‘noi, això no ho arregla ni Mazzantini’, i és que Luis Mazzantini, torero espanyol amb arrels italianes, va debutar en nombroses ocasions com a torero a San Cristóbal de l’Havana durant els anys 1886 i 1887. Admirats a Cuba, aconseguint el que per a molts era impossible, per això es continua fent servir aquesta expressió”, va assenyalar aquest mitjà digital.