Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), convida a la comunitat acadèmica a realitzar un recorregut cultural per Europa de la mà dels articles “Paseo por los viejos cafés de Roma”, “Pinceladas navideñas en Venecia”, “Los enamorados de la Bretaña”, “El rastro artístico del exilio de Goya en Burdeos”, “La verdad de Gustave Flaubert en Rouen” i “Van Gogh en Auvers-sur-Oise”, que ha anat publicant entre el passat mes d’octubre i aquest mes de gener a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Paseo por los viejos cafés de Roma”, Callabed realitza un complet recorregut per la ciutat que ha seduït artistes de totes les èpoques, visitant llocs emblemàtics que van servir d’inspiració a pintors, cinematògrafs i poetes que han sabut conservar viva la seva essència gràcies al respecte que Roma i els romans han tingut cap a ells. “Roma va ser un destí escollit per gent il·lustre a la història, com ara Lutero, Ignasi de Loiola i Felip Neri, que van impregnar l’Església de sentit social profund. A la Via del Tritone i la Via del Corso es van fer concessions urbanístiques i van mutilar d’alguna manera una part de la ciutat. Es van respectar, és clar, les belles esglésies”, assenyala recomanant un llarg itinerari per als enamorats de l’urbs i, en general, de l’art i la bona vida.
Per la seva banda, a “Pinceladas navideñas en Venecia” recorre una altra imprescindible ciutat italiana per sumar als seus encants de qualsevol època de l’any el seu encís nadalenc. Centra la seva ruta als museus i llocs de culte de la ciutat i suma a la seva visita un passeig per Murano, Burano i Torcello. “Venècia és un racó per somiar cada dia de l’any, però per Nadal també té unes pinzellades especials. Començo el dia visitant Sant Marc i la seva exquisida església bizantina. Els mosaics em transporten un moment a Ravena, amb el seu deliciós Sant Vital i el mausoleu de Gala Placídia. Al Cafè Florian no reben abans de les deu. Crec que ha perdut glamur i necessita ‘aggiornamento’. Combato el fred matutí en un cafè proper que té música de piano en viu. Llisquen els dits per un teclat que el torna com ¡Que trista és Venècia sense el teu amor! Charles Aznavour posa una nota lírica aquesta ‘gelida matina'”, inicia el seu relat.
Dr. Joaquín Callabed
A “Los enamorados de la Bretaña”, l’acadèmic convida a una detinguda visita de petits municipis bretons com Dinan o Saint-Servan, amb una arquitectura uniforme que manté un ritme harmònic amb la natura i la tènue pluja atlàntica. “Saint-Servan és una bella sorpresa a poca distància de l’enrenou del bell Saint-Malo. I a Dinan hi ha el conjunt artístic més ben conservat de la Bretanya. S’hi recorda a Bertrand del Gresclin, vencedor de Thomas de Canterbury a la lluita contra els anglesos “El seu cor reposa a l’església de Sant Salvador. Una estàtua d’Emmanuel Fremier immortalitza l’heroi i símbol de la ciutat. El comte de Garaye és un altre personatge singular”, apunta.
Callabed prossegueix el seu recorregut a una altra ciutat francesa, Bordeus, on segueix l’empremta de Francisco de Goya, que hi va residir entre 1824 i 1828, quan va morir. “Bordeus és ciutat amb bella història, bressol de personatges il·lustres com l’assagista Michel de Montaigne, alcalde de la ciutat entre el 1581 i el 1585; Montesquieu, considerat com el símbol de l’esplendor del segle XVIII; i François Mauriac, novel·lista brillant que va aconseguir el Premi Nobel de Literatura. Francisco de Goya hi va romandre entre el 1824 i 1828. Va acudir com a exiliat, amb Leocadia Weis i els seus dos fills, Guillermo i Rosario. I va trobar un grup d’amics i artistes que li van permetre viure i desenvolupar el seu art malgrat el seu art avançada edat. La ciutat de Bordeus el recorda amb afecte i li va dedicar un carrer. Goya va decidir exiliar-se a Bordeus decebut i temorós de la política absolutista de Ferran VII. Allà es va refugiar el 1824 després del trienni liberal”, explica el president del Club de Pediatria Social.
A “La verdad de Gustave Flaubert en Rouen”, prossegueix el seu viatge a la capital de la Normandia, terra natal del gran novel·lista francès del segle XIX, al qual la ciutat dedica un museu. “Es conserva l’habitació on va néixer l’escriptor, les escales per on corria a la seva infància. Està dissecat el lloro Lulú present a la seva obra. Hi ha un retrat d’aire romàntic de Maxime de Champ, amic amb què va recórrer la Bretanya i va fer un viatge a Orient que us serviria d’inspiració per a la seva obra ‘Salambo’. El museu s’ha convertit en un centre de pelegrinatge internacional. Al jardí hi ha un bell monument a l’escriptor realitzat per Henri-Michel-Antoine Chapu, amb marbre de Carrara blanc. Va ser una iniciativa d’Edmond Huot de Goncourt i Guy de Maupassant“, assenyala.
Finalment, a “Van Gogh en Auvers-sur-Oise”, Callabed recorre el petit municipi de la Provença francesa que es va convertir en l’últim refugi del pintor Vincent van Gogh fins a la seva mort el 1890. “L’Auberge Ravoux va servir de pensió a Van Gogh quan va arribar el 20 de maig del 1890. El preu era de 3,50 francs per dia i tenia set metres quadrats, evoca les condicions de vida d’un pintor de finals del segle XIX i ja no es va llogar més aquesta habitació després de la mort del pintor. L’alberg està classificat com a monument històric”, assenyala abans de recordar la seva pròpia ruta per la casa del doctor Gachet, el metge local que va acollir el pintor, el museu de l’Absinta, el Chateau d’Auvers, habilitat per explicar amb audiovisuals la història de l’impressionisme, i el Museu Daubigny.
