Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda destacats aspectes de la pediatria social i la seva evolució com a especialitat mèdica en els articles “La pediatría cambiante del siglo XXI” i “El mentor para prevenir el abandono escolar”, publicats els passats 7 i 13 de febrer a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “La pediatría cambiente del siglo XXI”, l’expert recupera el discurs d’obertura de l’actual curs acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que havia de ser llegit per l’acadèmic recentment desaparegut Manuel Cruz Hernández, referent a la pediatria espanyola, i va ser finalment presentat per la seva filla, Ofelia Cruz Martínez. Un text que assenyalava com l’atenció a l’adolescent no sols afecta el pediatre, sinó que cal tenir en compte la família i l’entorn.
Dr. Joaquín Callabed
“Va ser un brillant discurs que va acabar d’escriure una setmana abans del seu adeu definitiu. Va concedir gran importància a l’estudi i l’atenció de l’adolescent en la seva esfera biopsicosocial com un dels grans reptes de la pediatria del segle XXI, amb escassa atenció per part de les autoritats sanitàries: Com que l’adolescència és una especialitat moderna i no perfectament estructurada i encaixada en el sistema sanitari, cal un esforç i també uns coneixements per part del pediatre per accedir al món de l’adolescent en els seus vessants biològic, psicològic i social, sabent que el vessant psicosocial és el prevalent en aquest període de la vida”, explica el president del Club de Pediatria Social fent-se ressò i subscrivint les paraules del malaguanyat orador.
Per la seva banda, a “El mentor para prevenir el abandono escolar”, l’acadèmic incideix en la mateixa idea: cal la bona col·laboració entre els pares, mestres, psicòlegs i altres membres de la comunitat per acompanyar l’adolescent al seu dia a dia. “L’abandonament dels estudis durant l’adolescència és un problema seriós, que no ha de ser minimitzat i que ens afecta seriosament al nostre medi. No només afecta l’ensenyament, tot i que potser és el departament que més directament el pateix, a més implica la sanitat, doncs un percentatge elevat d’adolescents que desitgen abandonar pateixen algun tipus de trastorn mental, també és un problema social, ja que a la societat s’aniran incorporant aquests adolescents sense formació, per tant, des d’aquests tres departaments cal ajudar els adolescents a afrontar i resoldre les situacions o problemes que puguin portar a prendre la decisió d’abandonar la seva formació”, considera Callabed.
En aquest punt, la figura d’un mentor, mediador o defensor de l’alumne pot resultar capital per fomentar i afavorir el diàleg i facilitar la comprensió entre pares, professors i alumnes. “Quan un professor preveu un possible abandonament d’estudis per part d’un alumne, es recomana que aquest disposi de la figura d’un mentor o defensor. Convé que sigui un adult amb qui tingui l’alumne una relació més estreta, ja que si no seria difícil que la seva intervenció fos eficaç”, explica l’acadèmic exposant de manera esquemàtica les funcions que hauria de tenir aquesta figura important.
