Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), es congratula a avançar a la comunitat acadèmica que el projecte d’Estatut de Ciutadania Europea proposat pel col·lectiu Citizens Pro Europe, amb el suport de la RAED, a la Conferència sobre el Futur d’Europa, organitzada per la Comissió Europea el maig del 2021, se sotmetrà a votació al Parlament Europeu, segons recull l’articulat sobre aquesta conferència de participació ciutadana que es presentarà davant del plenari.
La proposta, liderada per l’eurodiputada Maite Pagazaurtundua, vicepresidenta de la Comissió de Llibertats del Parlament Europeu, es presenta sota l’epígraf “Estat de dret, valors democràtics i identitat europea” i assenyala que, amb l’objectiu de defensar sistemàticament l’estat de dret a tots els estats membres, cal “fer tangibles els valors europeus per als ciutadans de la Unió Europea, especialment a través d’una participació més interactiva i directa. Amb aquesta finalitat, la ciutadania europea hauria de reforçar-se, per exemple, mitjançant un estatut de ciutadania europea que proporcioni drets i llibertats específics dels ciutadans, així com un estatut per a les associacions transfrontereres europees i les organitzacions sense ànim de lucre”.
“Els valors europeus -prossegueix l’enunciat que es portarà a votació- també s’han de promoure a través d’un paquet d’incorporació que proporcioni elements didàctics i material d’informació als ciutadans. Finalment, cal desenvolupar una esfera pública europea que inclogui mitjans de comunicació audiovisuals i en línia mitjançant una inversió més gran de la Unió Europea, millorar els centres de mitjans de la UE existents i donar suport més a les més de 500 oficines d’enllaç europees locals”.
Dra. Teresa Freixes
Citizens Pro Europe va defensar a la Conferència sobre el Futur d’Europa que les institucions europees i els governs dels països membre han d’enfortir els lligams que uneixen ciutadans amb institucions, integrant els residents de tercers països arrelats a la Unió, facilitant que aquesta Europa verda i aquesta Europa digital que està ara al centre de les polítiques europees se sustenti sobre les persones, facilitant la connexió amb la societat civil. Com a portaveu del col·lectiu, Freixes va considerar que és així com la UE pot assolir els objectius en el marc del respecte als valors d’estat de dret, la democràcia i els drets humans que l’han presidit des dels seus orígens.
L’acadèmica va proposar sistematitzar totes les referències a la ciutadania disperses al llarg dels Tractats i els seus Protocols per elaborar aquest Estatut de Ciutadania. “És en el marc europeu on, juntament amb el marc nacional, regional o local, la societat civil pot desenvolupar amb eficàcia el conjunt de drets que podríem considerar com a drets de ciutadania -va assenyalar-. La ciutadania ha estat també al centre de les preocupacions econòmiques de la UE, a través del Comitè Econòmic i Social o del Comitè de les Regions, ja que la integració europea no afecta només els representants polítics, sinó els mateixos europeus, que han de tenir un paper més destacat i actiu en l’establiment de les prioritats”.
D’altra banda, la vicepresidenta de la RAED va participar el 25 d’abril passat al Congrés Científic Internacional que es va celebrar a la Universitat de Szczecin (Polònia) sota el títol “Constitució polonesa en el context europeu. 25 anys de la Constitució de la Tercera República de Polònia i 15 anys del Tractat de Lisboa”. Freixes va presentar la ponència “La igualtat de la dona i l’home a l’espai europeu i mediterrani en grans perspectives per al debat del futur d’Europa”, en què va incidir sobre la idea d’una Europa social i inclusiva, construïda des de l’humanisme.
