Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Marcela González -Gross, catedràtica de Nutrició i Fisiologia de l’Exercici a l’àrea d’Educació Física i Esportiva i directora del Departament de Salut i Rendiment Humà de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport-INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició, acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i acadèmica de número de la RAED, van participar el 22 de juliol passat en la presentació de l’Estratègia Nacional d’Alimentació que impulsa el Govern d’Espanya per garantir una alimentació sostenible.
Dr. Rafael Urrialde
L’acte, que obre la via a l’elaboració d’aquest ambiciós projecte, es va celebrar a la seu del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, liderat pel ministre Luis Planas, que va assegurar que el projecte ha de garantir la sostenibilitat alimentària i comptarà amb el consens de tot el sector, des de la indústria a la recerca. “Avui recollim el testimoni del president del Govern que, al novembre, va anunciar que en aquesta legislatura treballaríem en aquesta estratègia. El primer semestre d’aquest any s’han desenvolupat els treballs previs per definir el pla de treball i els seus eixos estratègics i ara posa en marxa un procés ampli de participació pública, d’escolta col·lectiva, que confluirà en una eina útil per a totes les baules de la cadena alimentària i per a la ciutadania”, va afirmar.
Dra. Marcela González-Gross
Durant la presentació es va incidir que l’agenda política internacional ja inclou entre les seves prioritats la transició dels sistemes alimentaris actuals cap a models més sostenibles i assequibles. En el cas d’Europa, l’Agenda Estratègica 2024-2029, acordada el 27 de juny passat pels caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea, inclou entre els seus objectius la sobirania alimentària. A més, està previst que en aquesta nova legislatura europea la Comissió Europea presenti una normativa sobre sistemes alimentaris saludables. Planas va explicar que s’ha dissenyat una metodologia de treball al voltant de l’estratègia i a la qual es podran traslladar suggeriments i propostes a través d’una bústia de correu oberta (bzn-ena@mapa.es). Un cop elaborat un esborrany de text, se sotmetrà a procediment de consulta pública. El cronograma de treball preveu que el text final pugui estar conclòs el març del 2025.
Els experts que han acordat elaborar aquest pla coincideixen que en un escenari de canvi climàtic, inestabilitat geopolítica i transformació tecnològica cal canviar la manera de produir, comprar i consumir aliments. Alhora, cal garantir els mitjans de vida dels productors primaris i dels actors de la cadena de subministraments, perquè obtinguin retorns econòmics justos i que generin noves oportunitats de desenvolupament. En aquest sentit, el ministre va considerar que l’estratègia nacional ha de ser un instrument útil amb què construir les polítiques públiques en matèria alimentària, sempre enfocades a aconseguir un sistema sostenible, competitiu i arrelat al territori. Per a Espanya, com a gran potència agroalimentària, amb una producció molt diversa, aquest pla ha de ser un eix transversal que connecti agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura, salut, medi ambient i els hàbits alimentaris.
