Fernando Ónega
Fernando Ónega, reconegut periodista, president del portal especialitzat 65ymás i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els seus últims articles publicats al diari “La Vanguardia”, en els quals analitza l’actualitat política espanyola i la incidència que els esdeveniments més destacats que l’actualitat internacional hi poden tenir. En aquest cas es tracta, en concret, de les anàlisis “Tanques, pensiones, aranceles… ¡OTAN!”, “Uno tiene que desaparecer”, “Política de caimanes” i “Condenados a la incertidumbre”, publicats entre els passats 27 de juny i 11 de juliol.
A “Tanques, pensiones, aranceles… ¡OTAN!”, l’acadèmic d’honor aborda la resiliència política del president del Govern, Pedro Sánchez, qui després de ser contra les cordes pels casos de corrupció que afecten al seu entorn més immediat i esquitxen al PSOE, va aprofitar la recent cimera de l’Aliança Atlàntica per aparèixer com a paladí del model social europeu davant el president dels Estats Units, Donald Trump. “Decretar la política de defensa i d’estada a l’OTAN sense el menor debat quan Europa està amenaçada per Vladímir Putin és impropi d’una democràcia parlamentària. Sotmetre a la nació a l’estrès de les amenaces de Trump i el seu ‘farem que Espanya pagui el doble’ per mantenir la coalició de govern, encara que s’ofegui en una claveguera de corrupcions, és d’un egoisme que crèiem desterrat. Però aquest egoisme no només roman, sinó que ha crescut com alguns nans, és fruit de la polarització i crearà més polarització. Així que benestar, partidisme i temptació autoritària són tres apunts per descriure la crisi actual”, considera.
Per la seva part, a “Uno tiene que desaparecer”, l’expert analitza la trajectòria enfrontada de PSOE i PP, o més aviat dels seus líders, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, en un moment de profunda crisi per a la democràcia espanyola. “Feijóo arriba a aquesta data com José María Aznar al seu temps: amb el seu adversari a la lona i l’opinió pública comptant fins a deu per proclamar la seva victòria. Poques vegades, potser mai, un candidat del PP no ho va tenir tan a prop. No és que el líder conservador sigui el desitjat pel seu carisma; és que les circumstàncies generals el porten a collibè fins al reixat de la Moncloa. S’estan donant les coincidències que van fer parlar a l’altra Leire, Leire Pajín, de l’alineament planetari de José Luis Rodríguez Zapatero i Barack Obama, a favor de la dreta: corrupció, dubtes de finançament il·legal, ministres impopulars, caos en serveis públics, bombolla de l’habitatge, jutges i fiscals en peu de guerra, president que no pot sortir al carrer per por dels insults…”, explica.
L’analista dedica “Política de caimanes” a la situació de Gaza i la seva població amb la submissió i matances indiscriminades de l’Exèrcit israelià i les mesures de l’Administració Trump respecte als immigrants, que titlla de delirants. “L’últim exemple de progrés bàrbar, brutal, bestial o monstruós havia de procedir i procedeix de l’imaginatiu senyor Trump, totpoderós president dels Estats Units d’Amèrica: acollir pietosament immigrants sense papers en una presó envoltada de caimans i serps. L’il·lustre mandatari va voler anunciar personalment aquell refugi, des de la convicció del qual és un dels grans avenços del seu mandat, que només un home valerós com ell pot concebre i desenvolupar, en benefici d’Amèrica, fins ara víctima d’impresentables demòcrates que van estar a punt d’enfonsar la seva nació en la misèria i el caos”, assenyala.
Finalment, en “Condenados a la incertidumbre”, Ónega planteja els dubtes que resten a l’actual legislatura una vegada que Pedro Sánchez sembla tornar a tancar en fals l’última crisi del seu Govern. “I ara com queda el pati? Incert i, per tant, intrigant. Abans vaig parlar de la seva entrada en període de dubte i explico per què: perquè els socis de Sánchez aviat començaran a pensar quin és el millor moment per trencar, perquè no voldran anar a les urnes marcats per la imatge d’aquell PSOE que ara tant critiquen, com tem Emiliano García-Page que passi a les autonomies. Això sí que podria impedir-li a Sánchez el somni d’arribar al 2027″, conclou.
Pedro Sánchez
Cap de premsa de la Presidència del Govern durant el mandat d’Adolfo Suárez i autor de bona part dels seus discursos, Ónega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la ràdio, va inaugurar el gènere radiofònic de la tribuna política en plena transició en el programa “Hora 25” de la Cadena Ser. Després ha estat director d’informatius de la mateixa cadena, així com de la Cadena Cope, a més de director general d’Onda Cero. En aquesta mateixa emissora, va col·laborar amb Luis del Olmo i amb Carlos Herrera. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche” de Santiago de Compostela. Dos anys després ja firmava una pàgina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso” de Lugo. Va dirigir el diari “Ya”, va fundar el confidencial i l’agència “Off the record” i actualment és columnista als diaris “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En televisió, va ser director de diversos programes a Televisió Espanyola, així com director de relacions externes de la cadena pública. També va presentar els espais informatius de Telecinco i Antena3. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El termómetro de la vida”, “Puedo prometer y prometo”, “Juan Carlos I” y “Qué nos ha pasado, España”. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut més d’un centenar de guardons.
