Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica un sentimental i erudit viatge a Itàlia que resumeix als últims articles que ha publicat a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “Verona, la ciudad de Julieta y Romeo”, “Los mosaicos de Rávena y la tumba de Dante”, “Cómo Masaccio renovó el arte en Florencia”, “La Vicenza de Palladio” y “Giambologna en Florencia”, que es van publicar entre els passats 9 i 28 de setembre.
A “Verona, la ciudad de Julieta y Romeo”, l’acadèmic inicia el seu viatge convidant els lectors a conèixer la ciutat a través d’alguns dels seus espais llegendaris com el Grand Hotel, la plaça de Bra, l’Arena, Sant Zeno, Sant Ferm i, lògicament, el record de Romeu i Julieta que respiren tots els racons del centre. “La romàntica Verona de Julieta i Romeo segueix fascinant per l’encant medieval dels seus carrers, places, palaus medievals i impressionants restes romanes, que semblen detingudes en el temps. Expliquen les cròniques que l’any 89 aC va ser una de les més pròsperes ciutats romanes. Aconseguí la seva màxima esplendor com el senyoriu dels Scaliger entre el 1260 i el 1387. És coneguda mundialment pels festivals d’òpera que se celebren a l’amfiteatre de l’Arena. És el bressol del pintor Pisanello. I aquí van néixer Plini, Càtol i Vitrubi“.
Dr. Joaquín Callabed
D’altra banda, a “Los mosaicos de Rávena y la tumba de Dante” l’acadèmic presenta l’important llegat artístic d’aquesta ciutat italiana, patrimoni de la humanitat per la seva gran riquesa i simbolisme. “Ràvena és una ciutat que enamora. Els mosaics que cobreixen les parets de les esglésies i edificis religiosos són els més rellevants d’Europa per la intensitat dels seus colors, la riquesa decorativa i un fort simbolisme que evoca una gran espiritualitat. Han estat declarats per la Unesco com a patrimoni de la humanitat. A més, la tomba de Dante és un al·licient afegit. El 404, Honori va abandonar Roma i va triar a Ràvena com a seu de l’Imperi. Gal·la Placídia, germana d’Honori, va regnar amb fasto romà sobre la vila, abans de la conquesta pels reis gots Odoacro i Teodoric. La seva situació privilegiada sobre l’Adriàtic, oberta al món grec, el va relacionar amb Branci, on s’havia desplaçat la capital de l’imperi l’any 476. Posteriorment, va ser governada per Justinià“, presenta Callabed l’article abans de citar els espais de visita obligada, inclosa la tomba de Dante Alighieri.
A “Cómo Masaccio renovó el arte en Florencia”, l’acadèmic explica com la incorporació de la perspectiva va trencar amb les tradicions gòtiques i va crear un nou llenguatge en la pintura gràcies a la paleta de Tomaso di ser Giovanni di Mone Cassal, més conegut per Massaccio. “Va sorprendre el món florentí per la seva originalitat. Va prendre la natura com a obra mestra de referència. Masaccio estudia models clàssics. Amplia coneixements de matemàtiques i geometria i investiga en el camp de la perspectiva en col·laboració amb Brunelleschi. Vasari, gran historiador de l’art, escriu que ‘després de Giotto s’havia produït una atonia que desperta amb Masaccio. Brunelleschi i Donatello tenen influència en el concepte de la pintura de Massaccio‘. Masaccio ha considerat que la pintura era la presentació pel dibuix i els colors de totes les coses existents a la naturalesa tal com havien estat creades. Aquest era l’objectiu”, explica Callabed.
Per la seva banda, a “La Vicenza de Palladio”, el president del Club de Pediatria Social rememora la vida i l’obra de l’arquitecte Andrea Prieto della Gondola, Palladio, aturant-se a Vincenza. “Entre les moltes sentències que ens va deixar Plantó he triat aquesta, ‘la sorpresa constitueix el principi de la saviesa’, per començar aquest recorregut per la Vicenza de Palladio. Vicenza és una bella ciutat del Vèneto, situada a 60 km de Venècia, coneguda com la ciutat de Palladio per les nombroses construccions que va realitzar aquí i a les viles de la regió. Palladio ha estat reconegut com l’arquitecte més influent de tota la història de l’arquitectura d’Occident. No és estrany, doncs, que Vicenza hagi estat considerada per la Unesco com a patrimoni de la humanitat (1994)”, assenyala.
Finalment, al “Giambologna en Florencia”, Callabed aborda la figura de Joan de Bolonya, escultor de la cort dels Medici, evocant les seves principals i universals obres. “Va influir en autors del primer Barroc com Pietro Tacca, principal alumne i seguidor de Giambologna, autor de l’estàtua de Felip IV a la plaça Major de Madrid, i de Gian Lorenzo Bernini. Va qüestionar la validesa de l’ideal clàssic de bellesa i va aportar la seva empremta personal. Va ser un pont al Barroc. Les seves restes descansen a Florència des del 1608, en una capella de la basílica de l’Anunciata que ell mateix va crear”, conclou.
