Albert Estrada
Albert Estrada, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, membre de la Junta Directiva de la Societat Iberoamericana d’Estudis Numismàtics i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va coordinar el XXXII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó, que va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya entre els passats el 23 i 25 de maig. Organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, aquesta edició va portar com a títol genèric “Tresors monetaris a la Corona d’Aragó medieval i moderna” i va comptar amb la participació de Miquel Sánchez Signes, del Departament d’Arqueologia Municipal de l’Ajuntament de Llíria (València); Maria Clua, del Gabinet Numismàtic de Catalunya; Àngels Casanovas, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i Isabel Moreno, del mateix museu. A més del mateix Estrada, qui també va intervenir com a ponent.
“Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda destaca la de permetre acumular riquesa. La major part de les vegades està en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui a les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà, de vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, com a conjunts tancats de monedes, es converteixen en tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics”, va assenyalar Estrada a la presentació del seminari.
Per a l’acadèmic, la noció de tresor des de l’òptica numismàtica no té res a veure amb el valor, la quantitat o la raresa de les peces, sinó pel fet de constituir una porció intacta de la circulació i l’estalvi de la moneda en un moment determinat. “La diversitat de tresors en sentit numismàtic és molt àmplia: alguns tenen milers de peces grans, mentre que d’altres només tenen unes poques monedes petites, fruit d’un petit ocult o de la pèrdua accidental d’un moneder. Tant se val. Tots aporten un volum inestimable d’informació, que s’afegeix a la mateixa troballa de les peces. D’aquí es deriva el drama que representa la dispersió d’un tresor monetari”, va afegir.
En aquesta edició, el seminari es va enfocar en quatre exemples, molt diferents, d’acumulació de monedes, i l’amagatall i la recuperació, total o parcial, molts segles després. En concret, a les jornades es van exposar els casos del tresor del segle XVIII de Sant Boi de Lluçanès, els florins d’or de Vic, els croats barcelonins de València i les monedes castellanes de la platja de l’Estanyol a Sitges. “L’objectiu final és conscienciar de l’abast del concepte numismàtic de tresor i la importància en el coneixement de la circulació de numerari en un moment determinat, més enllà de les peces trobades”, va concloure Estrada.
