Francisco González de Posada

Dr. Francisco González de Posada

Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el 2 d’agost passat a la Librería Gil de Santander el llibre “La obra de Leonardo Torres Quevedo”, que ha escrit amb Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid. Ambdós especialistes, grans coneixedors de l’obra d’aquest particular enginyer i inventor espanyol de finals del segle XIX i principis del XX, sintetitzen els seus deu treballs més representatius, reproduïts a partir dels originals, del conjunt d’una obra que el va portar a ser considerat “el més prodigiós inventor del seu temps” com les patents del transbordador i dels seus dirigibles, les memòries i assaigs sobre les màquines algèbriques, el concepte d’automàtica i l’aritmòmetre electromecànic i les controvèrsies al voltant del telekino.

L’obra s’ha editat gràcies a la col·laboració de l’editorial Los Cántabros i la Demarcació a Cantàbria del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Al llarg de gairebé 500 pàgines il·lustrades es presenta la trajectòria de l’inventor i la reproducció facsímil, a tot color, de les patents i les memòries més representatives de la seva trajectòria. Torres Quevedo va destacar en el seu temps pel desenvolupament d’unes màquines algèbriques que ocupen un lloc preeminent a la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició dels ordinadors electrònics, ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i fonamental en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.

Més enllà de les màquines de càlcul, inclosa una màquina pionera que jugava als escacs, Torres Quevedo va destacar també per la creació de transbordadors electromecànics per salvar desnivells o cursos d’aigua com a mitjans de transport i dirigibles que van marcar una època a l’Espanya dels inicis del segle XX, com va recordar el mateix González de Posada al seu discurs d’ingrés a la RAED.

“En aquesta edició que ara presentem s’ha fet una revisió general de tot el que havíem escrit fins ara integrant-ho en un assaig introductori amb un significatiu enriquiment historicocientífic i tècnic a tots els capítols, especialment als dedicats al transbordador, els dirigibles i l’automàtica. També presentem un nombre considerable de notes explicatives a peu de pàgina, així com diverses desenes de fotografies i esquemes tècnics a color dels diferents invents de Torres Quevedo. Finalment, pel que fa a tots els nostres treballs anteriors, hem ampliat notablement tant el conjunt de referències bibliogràfiques com la pròpia ‘Bibliografía científica’ de l’inventor, que en aquest llibre recull gairebé el doble d’obres de què es referenciaven fins ara”, assenyalen els autors.

Torres Quevedo

Torres Quevedo

González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.

És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.