Soledat, silenci, dolor, foscor

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica el seu article “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològica: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, una reflexió sobre la cara fosca de la vellesa als temps actuals.

Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològica: solitud, silenci, dolor i nocturnitat

Dr. August Corominas

Tinc gran interès a procurar dins dels meus mitjans i capacitats intentar donar una millor qualitat de vida al col·lectiu de la gent gran. Des de fa més de 30 anys he participat o dirigit cursos a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona de nutrició a la geriatria, “antiaging”, envelliment i mort digna. La gent gran té una connotació del passat vital. És important apuntar que la solitud és l’enemiga dels ancians. Parafrasejant un paràgraf de la Bíblia, l’home no ha d’estar sol, les persones s’han d’unir per formar un col·lectiu o una família. Vull fer una breu reflexió sobre els fenòmens que afectin la gent gran:

La solitud. La solitud és molt perjudicial, produeix angoixa, tristesa, malenconia i depressió. Hi ha dolor emocional, perquè és molt rellevant viure en societat. A la nit se sent més el dolor, les caigudes per fragilitat són més freqüents de nit en anar al servei. Les persones tracten d’una manera o una altra de buscar companyia. Trucant a familiars, fills o amics. Personalment, els dies festius trucava a una veu amiga. En aquests moments es produeix una desesperació explosiva.
Silenci. Pot ser voluntari o involuntari. El silenci pot ser beneficiós per treballar intel·lectualment, però aquí em refereixo a l’associació de silenci-solitari. El so de les campanes hora a hora produeix calfreds.
Dolor. És força prevalent que la gent gran tingui dolor de molts orígens, com ara artrosi o cefalees. El mateix dolor és més intens a la nit amb solitud que de dia. S’ha descrit la síndrome maligna (soledat, dolor, silenci, nocturnitat) i algunes persones passen la nit en males condicions físiques. Alguns verbalitzen intencions suïcides.
Nocturnitat, foscor. La nit és molt dura amb la solitud, amb els crits del silenci i les campanes que trenquen la nit. Serenitat, nit, por, insomni.

Quines poden ser les solucions? Durant el dia sortir de casa en companyia d’amics, socialitzar treballant per exemples en costura i ganxets, converses en un cafè, jocs de cartes, assistències a espectacles esportius, actes culturals o religiosos. Cinemes, teatres, televisió, diaris, novel·les, centres cívics… la universitat de gent gran. És important millorar el tema de les desigualtats social, jurídica, informàtica, sexual, cultural, política, ètnica, religiosa, de gènere i de salut per l’edat. Tractaments receptats per un metge.

Els metges procurem donar consells i medicaments per evitar la solitud, el dolor i la nocturnitat i intentem sortir el tema del suïcidi. Cal evitar la síndrome de Diògenes i la síndrome d’Angelman. I arriba el moment en què s’acaba la vida i la longevitat, és aleshores quan és important una mort digna.

Gabriel García Márquez va dir que la mort mai no és el final, el final és l’oblit. Recomano la lectura de la seva novel·la “Cien años de soledad”. I de “Solitud”, de Víctor Català.