Daniel Turbón
Catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Cicle de Ponències que va celebrar l’Acadèmia el passat mes de gener a Barcelona i Madrid el treball “La petjades d’Adam i Eva”, en què assenyala el gran pas per a la humanitat que va suposar l’aparició dels trets intel·lectuals i emocionals que van separar l’espècie de la resta d’homínids existents fa uns 150.000 anys. “La recerca científica de la diversitat biològica humana ha desvelat aspectes fonamentals del nostre origen en el temps. La reorganització del cervell, l’aparició de la parla humana, del creixement i desenvolupament corporal deguda al bipedisme i la seva incidència al canal del part, la necessitat d’utensilis i del foc per fer viables a cries vulnerables en ambients diversos, l’aparició de l’adolescència que cap altre animal experimenta són alguns d’aquests factors, així es va endinsar l’ésser humà en un ambient propi, la cultura, amb ajuda ciència i de la tecnologia”, va introduir Turbón el seu treball.
Per a l’acadèmic resulta clau en aquest procés evolutiu la desvinculació dels efectes hormonals sobre les emocions, que van permetre que els humans primigenis, els primers Adam i Eva, fossin capaços d’escollir lliurement el que volien per a ells mateixos i els que havien de compartir amb la societat. Serien individus, com els actuals, capaços de transgredir preceptes i sentir culpa, va assenyalar. “En altres paraules, Adam i Eva van despertar com a éssers lliures, esculpits en roca biològica”, va sintetitzar.
Dr. Daniel Turbón
Turbón va assenyalar com un altre tret fonamental de la “humanitat” la capacitat de controlar el foc, punt d’inflexió crucial en l’evolució, i més tenint en compte que cap altre animal no ho pot fer. “Un primat tropical com és l’ésser humà, i amb cries dependents, sense la utilització del foc no pot sobreviure ja no en un ambient fred, sinó a la mateixa sabana africana”, va explicar, per apuntar que la Cova Wonderwerk, a la província del Cap Nord (Sud-àfrica), proporciona evidència inequívoca d’un incendi a la cova durant l’ocupació Achelense inicial, aproximadament fa un milió d’anys. Aquesta és l’evidència segura més antiga de foc en un context arqueològic.
D’altra banda, l’acadèmic va remarcar un tret purament humà en el seu desenvolupament: l’existència de dos estadis més en la maduració i el creixement que la resta de primats i mamífers: la infància i l’adolescència. “Als éssers humans hi ha conductes no adaptatives i fins i tot el suïcidi, cosa que és un acte racional possibilitat per l’evolució cerebral, que fa possible planificar i practicar conductes no associades a emocions. És la base de la llibertat humana”, va afegir.
“L’ésser humà és una espècie biològica única, dotada amb una capacitat molt desenvolupada per al pensament simbòlic, el llenguatge semàntic-fonètic, i amb un complex cos de tradicions conegudes com a cultura, una propietat exclusiva de l’home. Hi ha una gran bretxa que separa a l’ésser humà de la resta dels éssers vius. Cap animal ha aconseguit les propietats exclusives de l’home de racionalitat i de l’ètica, les quals només emanen de la llibertat i són impensables sense aquesta”, va concloure Turbón.
