Dr. Fernando Martínez-Pintor
Fernando Martínez-Pintor, director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i president i fundador del Cercle Català de Psicosomàtica i Antropologia Mèdica i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta el llibre “Juan Rof Carballo. Medicina, psicología, antropología” (Dykinson), una obra coral dedicada a qui és considerat per la comunitat científica pare de la medicina psicosomàtica, en què participa amb el capítol “La medicina asistencial en Rof Carballo”. Es tracta d’una monografia completa que pot ser una primera aproximació als que vulguin conèixer la figura d’aquest científic, però que també aporta una nova perspectiva de la seva personalitat als que ja el coneguin, assenyalen els autors.
Juan Rof Carballo (1905-1994) va néixer a Lugo, fill del veterinari Juan Rof Codina, català establert a Galícia des dels 24 anys, després de guanyar una oposició de Veterinària Militar. Va estudiar medicina a Santiago de Compostel·la, Barcelona i Madrid. En finalitzar la carrera el 1932 es va traslladar a viure a Viena, després d’aconseguir una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis. De tornada a Espanya, va fer el doctorat el 1933 amb una tesi sobre àcids grassos insaturats, obtenint la màxima qualificació. En aquest mateix any 1933 va començar a treballar amb Carlos Jiménez Díaz. El 1936, estant de viatge a Berlín per ampliar la seva formació, es va iniciar a Espanya la Guerra Civil i Rof va decidir no tornar fins que va acabar la contesa. A la tornada, el 1939, es va reincorporar amb el professor Jiménez Díaz en un institut que aquest havia creat, germen de la que avui és la Clínica de la Concepció.
“El 1945 Rof va entrar en contacte amb Viktor von Weizsäcker a Heidelberg, Alemanya, fundador juntament amb Ludolf von Krehl de la denominada per Pedro Laín Entralgo (acadèmic de la RAED des de 1953) l’Escola de Heidelberg. El 1948 va començar a treballar amb Gregorio Marañón, desenvolupant a partir d’aquell moment una gran activitat assistencial i investigadora, com ho demostra el fet d’haver convidat el professor Weizsäcker a fer una conferència a Madrid, dins les activitats d’un Congrés de Medicina Psicosomàtica, fruit també d’aquesta època de gran activitat investigadora és la publicació el 1949 de la seva obra cimera, ‘Patología psicosomática’, que segueix sent de lectura obligada en l’actualitat per a la formació en psicosomàtica. El 1955 va fundar la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, de la qual m’he honrat a haver estat el vint-i-cinquè president”, completa el mateix Martínez-Pintor la biografia de Rof Carballo.
La seva figura com a pioner de la medicina psicosomàtica i la seva visió antropològica de la malaltia no va encaixar amb els patrons de la medicina espanyola de l’època, com ell mateix va reconèixer. Tot i això, molts els deixebles que va tenir, especialment Francisco Martínez López, van seguir la seva estela i van fer d’aquesta especialitat una línia de treball i investigació reconeguda internacionalment i cada vegada més practicada. “L’obra compta amb la participació de deu autors del món de la psicosomàtica i de l’antropologia mèdica de reconegut prestigi internacional, coneixedors tant de la trajectòria intel·lectual de Rof Carballo com de la filosofia de l’Escola de Heidelberg. Se’l pot considerar, sens dubte, com l’introductor de la psicosomàtica i l’antropologia mèdica a Espanya, però també i sobretot ha de ser considerat un dels intel·lectuals espanyols més grans del segle XX. Ningú que s’acosti a la figura de Rof queda indiferent. La seva obra ens convida a una reflexió profunda sobre l’essència de l’ésser humà, així com al concepte antropològic del fet d’emmalaltir”, afegeix l’acadèmic.
Juan Rof Carballo
Membre de diverses acadèmies i societats mèdiques internacionals com l’Acadèmia Suïssa per a la Medicina Psicosomàtica i Psicosocial o la Societat Alemanya de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia Mèdica, representant a Espanya de la Societat d’Intervenció no Farmacològica i cofundador del Grup Iberoamericà d’Antropologia Mèdica, Martínez-Pintor és autor de nombrosos articles i publicacions en premsa especialitzada i de tres llibres sobre les repercussions que les emocions i el patiment tenen sobre la malaltia. És conferenciant convidat habitual a congressos i universitats, ha organitzat, col·laborat i dirigit diferents cursos de societats científiques, tant espanyoles com europees, i la seva línia de recerca s’ha centrat en la recerca de marcadors bioquímics de les emocions i, en particular, del patiment humà, així com la seva eventual repercussió somàtica. Recentment va publicar al número 25 de la “Revista de Psicosomática y Psiquiatría”, editada per la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i la Societat Espanyola de Salut Mental Perinatal, l’article “Factores biopsicosociales y bioética en el dolor crónico”.
