Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Article publicat al diari “La Razón” l’1 de març del 2022
Dr. Ignacio Buqueras
Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol (Adiproe) i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar a l’últim acadèmic que ha ingressat a la Reial Corporació com a membre numerari, Pablo-Ignacio de Dalmases, en un article publicat el passat 1 de març al diari “La Razón” en què també esbossa la centenària història de la institució. El mateix Buqueras va ser l’introductor del nou membre, doctor en Història, periodista i reconegut especialista sobre el Sàhara Occidental, que va llegir el discurs d’ingrés “Los títulos jurídicos de España en la costa noroccidental de África”.
Gran coneixedor de la realitat del nord d’Àfrica i de les excolònies i zones de la regió que van ser tutelades per Espanya, Dalmases va repassar en el seu discurs la història espanyola als actuals Marroc i Sàhara Occidental des de l’edat mitjana, amb les primeres exploracions europees del continent africà des de les costes mediterrània i atlàntica, i en particular des del segle XIX i la carrera colonial, esbossant en aquest treball una investigació molt més àmplia i ambiciosa que Buqueras, en la seva resposta, el va animar a completar i a compartir amb una comunitat acadèmica de la qual va dir sentir-se orgullós i honrat.
“La història de la Reial Acadèmia Europea de Doctors és centenària. Anomenada així des de febrer de 2016, la institució ha tingut diferents noms oficials al seu segle d’història: Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya (1914-1920), Col·legi de Doctors Matriculats del Districte Universitari de Barcelona o simplement Col·legi de Doctors (1920-1954), Acadèmia de Doctors de Catalunya i Balears o simplement Acadèmia de Doctors (1954-1990) i Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya (1990-2016), va introduir Buqueres la dilatada història acadèmica en el seu article a “La Razón”.
L’acadèmic va afegir que es pot considerar Álvaro Esquerdo, secundat pel seu secretari, Guillermo de Benavent, el fundador d’una institució que va tenir als seus inicis una intensa vida cultural, inclosa la solemne sessió de final de curs de 1919 presidida pel Rei Alfons XIII al Paranimf de la Universitat de Barcelona. I va destacar com la institució va ser reconeguda oficialment el 1924 mitjançant una Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. “Des de la seva fundació, el 1914, la Reial Acadèmia Europea de Doctors ha estat compromesa amb la defensa del prestigi del títol de doctor i ha vetllat per mantenir l’harmonia i la més estreta col·laboració entre els seus membres. Amb aquest orgull, cent anys després, ens reconeixem a la quàdruple identitat d’acadèmics, doctorals, reials i europeus”, va concloure.
