Dr. Francisco Lopez Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la misteriosa figura del vampir i la mitologia que ho envolta, tot i que abordada des de la ciència al llarg del segle XIX, a l’article “¿Por qué se asocia al murciélago con el mito del vampiro?”. El treball es va publicar al portal de divulgació científica The Conversation el 21 de juny passat i ha estat reproduït a diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa aquest article amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Personalitat i Història de la Psicologia de la mateixa Universitat Camilo José Cela, amb qui recentment ha publicat el llibre “La sangre de la Gorgona. Una historia del vampirismo desde la Psicología y la Medicina”.
Com expliquen els autors, el ratpenat ha estat associat amb el mite del vampir a causa de la seva aparença peculiar i la seva capacitat de volar. Al llarg de la història, s’han creat mites i llegendes sobre les ratapinyades, especialment aquells que s’alimenten de sang, en una mena natural d’exercici de vampirisme. Tot i que la majoria dels ratpenats no són vampirs, l’associació entre ratpenats i vampirs ha persistit a causa de la influència de la cultura i la imaginació col·lectiva. A més, la transformació dels vampirs en ratpenats ha estat un tema comú a la literatura i els relats de viatges durant segles. Tot i això, assenyalen, és important destacar que només hi ha tres gèneres de ratpenats que s’alimenten exclusivament de sang i que aquestes espècies es troben a Sud-amèrica.
“No va tenir mai el pobre ratpenat bona fama a Occident. El seu aspecte curiós, així com el fet de ser un mamífer volador d’estranyíssims costums, que a més és reservori per a un elenc de malalties infeccioses, el van ajudar més aviat poc. Són escassos els llocs, com la Xina, en què la ratapinyada gaudeix d’algun prestigi, es tracta, òbviament, d’una connexió mil·lenària motivada, en gran mesura, per l’aspecte d’aquests animals, però també incentivada durant segles tant per la forma de vida com per una peculiar, confusa i imaginativa caracterització taxonòmica que va trigar molt a verificar-se”, expliquen López Muñoz i Pérez Fernández.
Tots dos experts assenyalen com, en el pla de la ficció novel·lesca del segle XIX i en l’imaginari de la cultura popular de principis del segle XX, els ratpenats vampirs, així com la metamorfosi persona-ratpenat, dotava qualsevol història que un escriptor espavilat posés en impremta d’un caràcter exòtic, funest, molt apreciable per a l’estètica en voga del goticisme. “El comte Dràcula no es metamorfosejava en ratpenat perquè fos ni remotament una condició intrínseca al vampirisme balcànic que ho va inspirar. Ho feia, més aviat, per un mecanisme de préstecs, intercanvis i vulgaritzacions culturals d’anada i tornada, que partien de considerar els ratpenats hematòfags com a vampirs”, assenyalen.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmiques científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.
