Dr. Oriol Amat
Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic supernumerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la fi de les concessions de les autopistes a Catalunya ara fa un any, el desmantellament dels peatges i la necessitat d’un nou model que permeti afrontar el cost d’unes vies que connecten Espanya de nord a sud pel litoral Mediterrani a l’article “Autopistes sostenibles i sense asimetries”, publicat a “El Periódico” el 31 d’agost passat. Amat reclama la despolitització d’aquest tema, que segons el seu criteri ha de ser objecte d’un pacte d’estat que permeti aplicar la mateixa política a tot Espanya.
“El tema de les autopistes i els peatges és controvertit des de fa dècades, especialment a Catalunya, pels greuges i asimetria que hi ha en infraestructures de què ja he parlat en altres ocasions. Avui tractaré sobre l’eliminació dels peatges a la majoria d’autopistes, que ha solucionat una part del greuge, però n’està creant de nous: més congestions de trànsit i sinistralitat, manca de pressupost de manteniment que incrementa la inseguretat…”, inicia l’acadèmic la seva argumentació.
Per a Amat, davant el gran increment de circulació i sinistralitat en aquestes autopistes alliberades urgeixen inversions urgents per millorar les vies alternatives, ampliar el nombre de carrils i acabar el corredor ferroviari mediterrani per reduir el trànsit de camions. Així mateix, proposa explorar la implantació de la velocitat variable en funció del volum de trànsit. Pel que fa al manteniment, recorda que a tota la xarxa viària espanyola té un cost d’uns 4.000 milions d’euros a l’any. “A les autopistes de peatge es paga normalment entre 10 i 12 cèntims per quilòmetre, cosa que inclou la gestió, la recuperació de la inversió i el manteniment. Si només s’ha de pagar pel manteniment, parlaríem d’uns tres cèntims per quilòmetre”, assenyala.
“La Unió Europea, a la seva Directiva sobre el Sistema Europeu de Telepeatges, ho diu prou clar: no hi pot haver asimetries entre països, i s’ha de pagar per ús i qui contamina més ha de pagar més. Però no oblidem que, després de tants anys de peatges, ningú no vol a sentir-ne ni a parlar-ne, però això vol dir que el manteniment i les inversions es paguen amb el pressupost públic i, per tant, ho paga tothom, els que circulen per les vies i els que no. Això és un problema per l’elevat dèficit públic que hi ha i el que s’anirà generant amb altres parts de l’estat del benestar (pensions, salut…)”, conclou.
