Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat tres de novembre a la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia la conferència “Concepto actual del universo”, en què va exposar les darreres teories que s’han formulat sobre l’origen, les dimensions i la percepció del cosmos gràcies, entre altres aportacions, a les observacions del nou telescopi James Webb i els avenços en els estudis de Física Quàntica, a més d’oferir una visió general del problema de la matèria i l’energia, estimular-ne la reflexió i facilitar la construcció crítica personal d’una resposta a la infinitat d’interrogants oberts. L’acte va tenir lloc amb la col·laboració de la Fundació José Casares Gil i el col·lectiu Amics de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.
Reprenent el pensament del filòsof Javier Zubiri, González de Posada va exposar la noció de realitat en les seves tres categories: còsmica, humana i divina, per a partir d’aquí ocupar-se, amb més detall, de la primera i de les seves propietats o notes metafísiques, que va tipificar sota els termes d’emergència, estructuralitat (no uniformitat) i dinamicitat. Va desenvolupar, a continuació, el concepte d’univers, tant des d’una visió física com des de l’òptica metafísica, per centrar-se en la idea del “nostre univers”, al qual va definir com la part del tot de què pugui parlar la Física actual, que sap que no pot saber ni de fora ni abans del big-bang. Així mateix, va abordar les categories universals: espai, temps i forma, presents des del pensament aristotèlic, assenyalant la capacitat d’Isaac Newton de matematitzar aquests conceptes grecs, deixant com a fenòmens propis de la Física el moviment, la gravitació, l’òptica, la calor, l’electricitat o el magnetisme. Va comentar les aportacions d’Albert Einstein i de Hermann Minkowski per finalitzar amb la síntesi de la Teoria de la Relativitat general, on es descriu un univers espaiós, temporal, material i dinàmic com a única realitat.
Dr. Francisco González de Posada
“La Cosmologia, estudi de l’univers, va ser pròpiament el primer tema objecte d’atenció per la humanitat a les albors de la substitució del mite per la raó. Es va constituir així històricament en el primer problema intel·lectual. I en aquesta condició de problema ha perviscut tota la història del pensament, de tal manera que perviu com a problema actualment, s’hi han dedicat, des de diferents perspectives, i entre moltes altres, algunes de les ments més preclares: Plató, Aristòtil, sant Agustí, Nicolau Copèrnic, Galileu Galilei, Johannes Kepler, Isaac Newton, Immanuel Kant, James Clerk Maxwell, Albert Einstein, Max Planck, Werner Heisenberg, Erwin Schrödinger, Martin Heidegger i, més recentment, Stephen Hawking i Roger Penrose“, introdueix el mateix acadèmic les seves conferències sobre aquesta matèria.
Entre les seves conclusions, va destacar com la Cosmologia ens refereix la història del nostre univers, des de la concepció clàssica del temps, com l’univers que emergeix del big bang evoluciona, deixa de ser com era a cada moment de la seva història per ser d’una altra manera. Tot plegat en un procés continu i, en la seva evolució, s’expansiona des de si mateix. “La constitució de l’univers, la seva composició, estructura, organització, varia en la seva evolució. La seva estructura és intrínsecament dinàmica de formes de matèria, energia i del mateix espai-temps. Des d’aquesta perspectiva, el nostre univers seria un dels possibles, bé en un procés de successió o espacialment simultani”, va concloure l’acadèmic d’honor de la RAED.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
