Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), prossegueix amb el seu viatge cultural a Bèlgica, que comparteix amb la comunitat acadèmica a través de quatre nous articles publicats a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “Los grandes tesoros pictóricos de Bruselas”, “Amberes, la patria de Rubens”, “Explorando el Museo Fin de Siglo” i “El arte de Magritte en Bruselas”, que es van publicar entre els passats 18 i 23 de novembre .
Dr. Joaquín Callabed
A “Los grandes tesoros pictóricos de Bruselas”, Callabed comença per recórrer l’obra dels primitius pintors flamencs als Museus Reials de Belles Arts de Brussel·les. “El nucli fonamental està constituït per obres de Brueguel, Jordaens i Rubens amb mostres importants de les escoles italiana, francesa i alemanya. Algunes obres destacades són ‘L’Anunciació’ de Campin. Van der Weyden presenta el ‘Retrat d’Antonio de Borgonya’ i una ‘Pietá’ de gran intensitat dramàtica. Petrus Christus té la seva ‘Lamentació’. Dirk Bouts, ‘La justícia de l’emperador Oton’; Hans Memling, ‘El martiri de sant Sebastià’, en què no expressa patiment el sant i sí una dolçor mística. El Bosco té un ‘Calvari’. Lucas Cranach està representat amb ‘Venus i Amor’, ‘Adam i Eva’ i ‘Retrat del Dr. Schreying’“, explica l’acadèmic.
“A l’escola de Bruges destaca Gerard David amb ‘La Mare de Déu i la sopa de llet’. Està impregnat de l’obra de Memling, a qui succeirà com a pintor oficial de Bruges. Quentin Metsys és present amb el ‘Tríptic de la confraria de sant Antoni’ i Joaquim Patinir amb el seu ‘Paisatge per a la predicació de sant Joan Baptista’. Brueguel el Vell té especial presència amb ‘La caiguda dels àngels rebels’, ‘El cens de Betlem’, ‘La caiguda d’Ícar’ i ‘La adoració dels Reis d’Orient’. Rubens és present amb ‘Caps negres’, ‘La caiguda d’Ícar’ i ‘Martiri de santa Úrsula’. Pel que fa als grans formats, ‘L’adoració dels Mags’, ‘L’Assumpció de la Mare de Déu’, ‘El martiri de sant Lievin’ i ‘La pujada al Calvari’. Entre els pintors holandesos destaquen Rembrandt i Franz Hals“, afegeix.
A “Amberes, la patria de Rubens”, l’acadèmic elogia la ciutat que va pertànyer a l’Imperi espanyol, d’una llarga tradició humanista. “A més de les seves esglésies, són recomanables els museus de Knock i Van der Bergh i el Plantin-Moretus, primer museu reconegut com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, veritable joia amagada”, explica. Callabed aconsella una visita a la casa museu de Rubens, on l’artista va passar 25 anys de la seva vida amb la família i va realitzar la major part de la seva extensa obra. “Va rebre com a convidats grans personalitats, va conservar la seva col·lecció d’art i va treballar al seu taller amb el seu equip i amics. La seva fama segueix creixent quatre segles després de la seva mort. La casa i el seu jardí renaixentista són un testimoni inesborrable del pas de Rubens, potser el millor personatge que va donar Anvers a la història”, assenyala.
A “Explorando el Museo Fin de Siglo”, el president del Club de Pediatria Social se centra en un museu que forma part dels Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica des que va ser inaugurat el 6 de desembre de 2013 amb un fons que mostra exemples de realisme social, el neoimpressionisme i postimpressionisme, nabis, art nouveau i simbolisme. “La fundació del Museu Fi de Segle arrenca amb una filosofia moderna i pluridisciplinària respecte als seus continguts. La Societat Lliure de les Belles Arts el 1848 va jugar un paper important tenint com a lema ‘fer de la pintura una mica sana i forta sense idees ni receptes tornant al sentit veritable de la tela, animat no només pel tema sinó també per la seva materialitat com a substància preciosa, com a organisme viu. Pintar la natura en la seva realitat, la seva sinceritat, desplegant mestratges i tècniques conegudes'”, detalla l’autor.
Finament, a “El arte de Magritte en Bruselas”, l’acadèmic convida a visitar el seu museu, també parteix dels Museus Reials, i casa seva, al barri de la Jette. “L’obra surrealista de René Magritte flota en el temps i forma part de les avantguardes artístiques que han aconseguit penetrar al subconscient col·lectiu del segle XX, com les desconstruccions cubistes de Picasso o Braque, els rellotges tous de Dalí o les imatges volants de Chagall “, introdueix Callabed la seva invitació.
Llegiu “Los grandes tesoros pictóricos de Bruselas”
Llegiu “Amberes, la patria de Rubens”
Llegiu “Explorando el Museo Fin de Siglo”
Llegiu “El arte de Magritte en Bruselas”
