José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), critica la darrera de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·len la zona de baixes emissions de Barcelona que veta l’accés als cotxes més contaminants a l’article “Las zonas de bajas emisiones, una necesidad de las ciudades para respirar aire limpio”, publicat al diari “El País” el 27 de març passat.
“Barcelona i Madrid pateixen des de fa més de 20 anys problemes de contaminació, de tipus crònic, cada dia, de l’aire que necessitem per respirar, a més dels episodis de pol·lució. Entre un 50% i un 70% es deu al trànsit. Qüestió que no té una solució única ni màgica. Les zones de baixes emissions són un dels sistemes més utilitzats a Europa: limiten la circulació als vehicles que més contaminen. Per a la seva discriminació es fan servir les normes Euro que defineixen el nivell d’emissió per homologar els cotxes, cada cop més exigent”, inicia l’acadèmic la seva argumentació.
Baldasano assenyala que el confinament de l’any 2020 va mostrar ciutats amb aire net i va permetre conèixer quan haurien de reduir la contaminació. Per al diòxid de nitrogen, un 48% a Barcelona i un 57% a Madrid. “Tant Barcelona com Madrid haurien de ser molt més exigents i ambicioses. La zona de baixes emissions de París abasta 490 quilòmetres quadrats i la de Londres, 360. L’adopció d’aquesta zona a Barcelona i Madrid es coneixia des del 2017. Un dels seus efectes ha estat la renovació del parc circulant a vehicles més nets. Convenient, perquè Espanya és el tercer país d’Europa amb el parc mòbil més vell. La renovació redueix els contaminants atmosfèrics, principal objectiu buscat, però també reduir les emissions de CO₂, positiu davant l’emergència climàtica”, afegeix, primant la millora universal de la qualitat de l’aire per sobre del dret a utilitzar el vehicle particular contaminant.
L’acadèmic és autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i de l’estudi “Las zonas de bajas emisiones para mejorar la calidad del aire de las ciudades”, que va presentar a la trobada virtual “Barcelona, zona de bajas emisiones”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com ara “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
Considerat un dels investigadors espanyols de referència sobre l’evolució del clima i la crisi climàtica, Baldasano va presentar a la primera edició el projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la RAED al costat de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors l’estudi “La mobilitat urbana condicionada per la qualitat de l’aire i el canvi climàtic”, on reflexionava sobre la necessitat de descongestionar les ciutats de vehicles contaminants i establirà les bases fonamentals per portar a la pràctica un pla tant ambiciós com necessari.