Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector d’Investigació i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” el 13 de novembre de 2020
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 13 de novembre a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation”, amb motiu de la celebració del Dia Mundial sense Alcohol, una iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’article “¿Cuándo se considera que un alcohólico está recuperado?”, en el qual tracta de donar resposta a aquesta pregunta recurrent juntament amb el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid Gabriel Rubio.
Per als dos estudiosos, profunds coneixedors de les addiccions, no és el temps d’abstinència el que determina la recuperació establert per norma general en els dos anys, sinó elements que transcendeixen el criteri purament objectiu com la sobrietat, el benestar en la salut personal (física i psicològica) i la implicació de qui ja hauria de considerar-se l’ex-alcohòlic amb la ciutadania, des del seu entorn immediat a tots els seus àmbits socials, directes o indirectes.
“En el cas dels pacients amb addicció greu per alcohol, diferents autors han dut a terme propostes, que integren el concepte de recuperació, en les que distingeixen una fase de tractament agut (desintoxicació), una altra subaguda (deshabituació) i una basada en la continuïtat de cures (que podria prolongar-se fins als cinc anys de recuperació). Els diferents models sanitaris no acaben d’integrar la continuïtat de cures en la seva cartera de serveis, deixant-ho en mans de les associacions de mútua ajuda o en l’interès individual d’alguns professionals de l’atenció primària o de la salut mental”, expliquen els autors.
Sobre la conveniència d’aquest seguiment dels alcohòlics per serveis de salut mental especialitzats en addiccions, López Muñoz i Rubio assenyalen que a dia d’avui les societats científiques de l’entorn psiquiàtric no han reivindicat el tractament integrat (biopsicosocial) de les persones amb dependència alcohòlica greu en els equips de salut mental. “El fet que un nombre important dels pacients amb dependència greu de l’alcohol tinguin a més altres trastorns psiquiàtrics, serveix d’excusa perquè no rebin l’adequada atenció, ni als centres dedicats exclusivament a les toxicomanies ni als centres de salut mental”. Assenyalen com a exemple que moltes xarxes d’atenció a pacients amb toxicomanies creades a l’època de la particular epidèmia d’addicció a l’heroïna que va patir Espanya (als anys 80-90 del segle passat), no es van incorporat amb decisió al tractament d’aquestes persones.
