Dr. Joaquim Gironella
Joaquim Gironella, reconegut uròleg, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i membre del Senat, reflexiona sobre la capacitat de la ciència espanyola a l’article “Mientras Europa hacía poesía, aquí inventamos el submarino”, publicat al número 911 de la “Revista de aeronáutica y astronáutica”, corresponent al passat mes d’abril. La publicació és editada pel Ministeri de Defensa.
Recolzant-se en la frase que dona nom a l’article, trobada a l’atzar en una fotografia a la sala d’un hotel de Figueres, l’acadèmic repassa l’historial dels principals inventors espanyols del segle XIX en matèria nàutica. És el cas de Cosme García i Narcís Monturiol en referència a la invenció del submarí i Isaac Peral en la seva posada en pràctica, però també Leonardo Torres Quevedo i Ramón Varea en relació amb les màquines de càlcul, Wifredo Ricart ja al segle XX respecte als automòbils de competició més ràpids, o Emilio Herrera en relació amb l’escafandre en què es va inspirar l’Agència Espacial dels Estats Units per dissenyar els seus primers vestits espacials.
Emilio Herrera amb el seu escafandre astronàutic
Per a Gironella, uns personatges amb una disposició clara per a la invenció com aquests contrasta amb l’actitud que Espanya arrossega com a país des de fa alguns segles i que ha anat configurant la psicologia de moltes ments de moltes generacions a manera de resignació. “Un sentiment negatiu que comporta a més la necessitat de complaure els altres sense raons objectives o reals, distorsionant el jo de cadascun d’una manera inconscient. Una situació que a la llarga genera una insensibilitat que condiciona moltes de les nostres accions al dia a dia. Un exemple d’aquest tipus de frustració va ser la generació del 98, nascuda per la pèrdua d’autoestima i de les últimes colònies d’ultramar”, assenyala a l’article.
“El martelleig constant d’autocrítica del passat sense oferir remeis per sortir del bucle mental no ha permès a moltes generacions sentir-se orgulloses dels seus propis inventors i creadors, menyspreant-los i, el pitjor, condemnant-los a l’ostracisme. Però, i tal com reflecteix el títol d’aquest article, feliçment no ha estat del tot així. La capacitat creativa ha existit a la societat espanyola, així i tot, sovint com un valor ocult. Molts han estat víctimes d’aquest fatídic complex d’inferioritat que, parafrasejant el psicoanalista Carl Gustav Jung, encara forma part de l’inconscient col·lectiu d’aquest país”, conclou Gironella.
