Joaquim Gironella, reconegut uròleg, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i membre del Senat, reflexiona sobre la capacitat de la ciència espanyola a l’article “Mientras Europa hacía poesía, aquí inventamos el submarino”, publicat al número 911 de la “Revista de aeronáutica y astronáutica”, corresponent al passat mes d’abril. La publicació és editada pel Ministeri de Defensa.
Recolzant-se en la frase que dona nom a l’article, trobada a l’atzar en una fotografia a la sala d’un hotel de Figueres, l’acadèmic repassa l’historial dels principals inventors espanyols del segle XIX en matèria nàutica. És el cas de Cosme García i Narcís Monturiol en referència a la invenció del submarí i Isaac Peral en la seva posada en pràctica, però també Leonardo Torres Quevedo i Ramón Varea en relació amb les màquines de càlcul, Wifredo Ricart ja al segle XX respecte als automòbils de competició més ràpids, o Emilio Herrera en relació amb l’escafandre en què es va inspirar l’Agència Espacial dels Estats Units per dissenyar els seus primers vestits espacials.
Per a Gironella, uns personatges amb una disposició clara per a la invenció com aquests contrasta amb l’actitud que Espanya arrossega com a país des de fa alguns segles i que ha anat configurant la psicologia de moltes ments de moltes generacions a manera de resignació. “Un sentiment negatiu que comporta a més la necessitat de complaure els altres sense raons objectives o reals, distorsionant el jo de cadascun d’una manera inconscient. Una situació que a la llarga genera una insensibilitat que condiciona moltes de les nostres accions al dia a dia. Un exemple d’aquest tipus de frustració va ser la generació del 98, nascuda per la pèrdua d’autoestima i de les últimes colònies d’ultramar”, assenyala a l’article.
“El martelleig constant d’autocrítica del passat sense oferir remeis per sortir del bucle mental no ha permès a moltes generacions sentir-se orgulloses dels seus propis inventors i creadors, menyspreant-los i, el pitjor, condemnant-los a l’ostracisme. Però, i tal com reflecteix el títol d’aquest article, feliçment no ha estat del tot així. La capacitat creativa ha existit a la societat espanyola, així i tot, sovint com un valor ocult. Molts han estat víctimes d’aquest fatídic complex d’inferioritat que, parafrasejant el psicoanalista Carl Gustav Jung, encara forma part de l’inconscient col·lectiu d’aquest país”, conclou Gironella.