Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat l’obra “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62. El jurat va destacar la voluntat divulgadora d’aquest assaig sobre una qüestió totalment actual i pertinent: la transició a una societat plenament digitalitzada. “El món tecnològic està canviant radicalment les maneres de viure, de relacionar-nos, de pensar, d’estimar, de treballar, i ens planteja grans qüestions respecte a la nostra identitat i societat”, va assenyalar el jurat en la seva reflexió.
Per a l’acadèmic, el llibre intenta plantejar un debat sobre els canvis que la tecnologia està generant en tots els àmbits de la societat. “El desenvolupament exponencial de la robòtica aplicat a tots els camps de la vida exigeix, per part de la ciutadania, criteris clars, un diàleg públic interdisciplinari, un debat enmig de l’àgora per determinar com volem que sigui la societat del demà. La tecnologia desbocada ens pot conduir al pitjor dels mons possibles. Necessitem consolidar un humanisme tecnològic de base àmplia”, assenyala.
Dr. Francesc Torralba
“La robòtica, l’algorisme i la intel·ligència artificial no són visions de ciència-ficció, sinó una realitat tangible i existent, amb unes conseqüències observables des de punts de vista molt radicals: l’optimisme o el pessimisme, el fetitxisme tecnològic o la repulsa antitecnològica, per això l’autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic, perquè com a creació humana, aquesta ha de poder ser ordenada, interpretada comptant amb l’ètica”, assenyala a la introducció de l’obra.
Torralba ha afrontat aquest debat en diversos articles i en les seves participacions en mitjans de comunicació com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, tot i que és aquí on sistematitza la seva reflexió. L’obra se suma a altres llibres destacats de l’autor com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba ha publicat els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein” i “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”. Reflexions sobre la fragilitat que l’ésser humà ha viscut tan de prop en aquests temps de crisi, el cicle que tot això suposa a la nostra escala de valors i la recerca d’una ètica cristiana a peu de carrer construïda sobre la sòlida base del coneixement científic i l’estudi de grans pensadors.
L’acadèmic també dirigeix les publicacions periòdiques “Ramon Llull Journal of Applied Ethics” i l’anuari “Ars Brevis” de la Fundació Blanquerna i és vicepresident de la Societat Hispànica d’Amics de Søren Kierkegaard. Al llarg de la seva trajectòria ha escrit un centenar de llibres, alguns premiats i traduïts a diferents idiomes, i ha rebut diversos premis i reconeixements.
