Christopher Pissarides, professor de la London School of Economics, Premi Nobel d’Economia del 2010 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda l’actual crisi i planteja les sortides en un reportatge publicat el passat 17 de setembre per la revista “XL Semanal”, que es distribueix amb els més de 20 diaris que edita el grup Prensa Ibérica a tot Espanya. Pissarides suma la seva veu en aquesta publicació a la de dos Premis Nobel nord-americans més: Joseph Stiglitz, de la Universitat de Colúmbia, i Richard Thaler, de la Universitat de Chicago.
“No podem evitar la recessió, això va per anys”, inicia l’acadèmic la reflexió. “Si només estigués passant una cosa, tindríem una recepta política per afrontar-la, però estan passant tres coses importants i cadascuna requereix mesures diferents. Per això, els polítics tenen un dilema. Quina política apliques sabent que si soluciones un problema empitjoraran els altres dos?”, es pregunta referint-se a la inflació, la guerra d’Ucraïna i la crisi de subministraments.
Per a Pissarides, a diferència d’altres crisis que han aportat lliçons valuoses als economistes, l’actual no es pot tractar amb les mateixes receptes. Per començar, assenyala, perquè l’actual inflació no respon al patró clàssic, sinó que és degut a un impacte negatiu en l’oferta. D’aquí que consideri que no s’hagi de combatre estimulant la demanda, sinó amb polítiques que ajudin a resoldre el problema de l’oferta. “La raó que ara la situació sigui tan dolenta es deu, en part, a l’expansió de la despesa dels països durant la pandèmia, que va generar un munt de liquiditat. Tants diners en circulació van augmentar la demanda”, indica.
Pel que fa a la política de pujada de tipus d’interès que han començat a implementar la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra, entre altres reguladors, Pissarides alerta que cal equilibrar el pacte de la injecció de diners que van oferir els bancs centrals durant la pandèmia amb l’impacte dels preus que està produint la guerra d’Ucraïna. A això se sumen els dubtes sobre les cadenes de subministrament. “La Xina està arrossegant el món a certa desglobalització per les incerteses a la cadena de subministrament. I això està generant un xoc negatiu al comerç internacional, una minirecessió dins de la recessió a què ja ens estem abocant”, afegeix l’acadèmic.
Pissarides conclou apuntant dos problemes que marcaran el futur immediat de les economies occidentals i, en particular, d’Europa: la crisi energètica a conseqüència del tall de subministrament del gas rus i que afectarà greument una transició energètica incipient i l’increment de la desigualtat, fruit dels reajustaments a l’economia productiva i de serveis.