Manuel Carballo
Director Executiu del Centre Internacional per a la Migració, la Salut i el Desenvolupament (Ginebra), ex-cap de Recerca Social i del Comportament del Programa Global de l’Organització Mundial de la Salut sobre la sida, ex-professor de Salut Pública Clínica a la Universitat de Columbia (Nova York). Col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Aquestes notes van ser preparades per un grup de treball del Centre Internacional per a la Migració, la Salut i el Desenvolupament (ICMHD) que treballa sota la direcció de Manuel Carballo. Els membres del grup de treball van ser Rikk Guidotti, Ina Gudumac, Raúl Gagliardi, Paolo Hartmann, Abbie Yan i Abhishek Valivarthi. El nostre agraïment a David i Sebastián Carballo per les seves revisions i comentaris.
L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer que el brot de coronavirus s’havia convertit en una pandèmia. El ritme de propagació del coronavirus ha pres a molts països per sorpresa, la prevenció i la contenció de tota nova propagació de virus s’ha convertit ara en la principal prioritat per als països de tot el món. Alguns països, com la Xina, Itàlia i Espanya, han considerat convenient posar en quarantena a comunitats, pobles, ciutats i/o regions senceres que s’estima s’han convertit en focus de la malaltia. La posada en quarantena de les comunitats no és una estratègia nova en situacions d’epidèmia, però mai és una decisió senzilla o fàcil d’aplicar i de mantenir. Fins ara no s’ha establert el valor de la quarantena comunitària per retardar la propagació del coronavirus. Per tant, aquestes notes no pretenen de cap manera promoure l’aplicació de la quarantena comunitària. S’han preparat simplement com un ajut per a les autoritats nacionals o locals que puguin estar considerant la introducció d’aquesta mesura, i tracten d’ajudar destacant algunes de les qüestions que s’han de tenir en compte.
Covid-19 és el nom que se li ha donat a una nova síndrome respiratòria aguda severa causat pel coronavirus SARS-CoV-2. En el moment de preparar aquestes notes no hi ha cap vacuna o cura per a la Covid-19 encara disponible. El coronavirus que causa la Covid-19 està present en les gotetes que s’expulsen quan les persones que ja estan infectades amb el virus tussen i/o esternuden. Si les persones no infectades entren en contacte directe amb aquestes gotetes, corren el risc d’adquirir la infecció. Per aquest motiu, els científics metges demanen a les persones que: a) mantinguin una distància social segura, b) no toquin les superfícies sobre les que puguin haver caigut les gotes i que no hagin estat desinfectades, c) es rentin les mans freqüentment amb aigua i sabó, o bé amb un desinfectant de mans a base d’alcohol, d) es cobreixin el nas i la boca en tossir o esternudar. Les persones que poden haver estat infectades però que no experimenten ni mostren símptomes de malaltia poden, però, tenir la capacitat de propagar el coronavirus.
La quarantena és una mesura de salut pública destinada a reduir el potencial de propagació de malalties que es consideren de gran preocupació per a la salut pública i per a les quals no es disposa de vacunes i tractaments. La finalitat de la quarantena és crear una distància social i física temporal entre les persones que s’estima que han corregut un alt risc d’infecció i la resta de el públic que s’estima que segueix corrent un risc menor d’haver estat exposat a virus. La quarantena s’utilitza típicament per aïllar les persones que estan, o es sospita que estan, infectades. No obstant això, la posada en quarantena d’una comunitat és un enfocament més ampli i ambiciós, i té per objecte aïllar comunitats senceres en què s’ha confirmat un elevat nombre de casos d’infecció. La posada en quarantena de comunitats senceres no és una estratègia nova i en l’últim decenni s’ha utilitzat en resposta a l’epidèmia de SARS al Canadà el 2002, i a l’ebola a Guinea, Libèria i Sierra Leone el 2014-2016. A l’actual crisi de Covid-19 s’ha convertit en una part central de la resposta de la Xina, Itàlia i Espanya, i és possible que també altres països la considerin una resposta adequada. La quarantena s’està aplicant com a mètode per retardar la propagació del coronavirus i alleugerir la càrrega de el sistema sanitari.
(…)
Les decisions de posar en quarantena comunitats senceres mai s’han de prendre a la lleugera. Encara no s’ha establert el valor de posar comunitats sota quarantena, encara que lògicament es pot suposar que retarda la propagació del coronavirus. Al mateix temps, pot suposar una càrrega nova i addicional per a les persones, els serveis sanitaris i socials locals i el personal que els atén. Molt dependrà inevitablement de la mida i el perfil sociodemogràfic de la comunitat, però en general cal esperar que la quarantena sigui complicada i exigeixi un pensament innovador i una planificació flexible. Tots els sectors hauran de col·laborar sota la direcció i coordinació de el sector de la salut per fer front al desafiament de la Covid-19.
