Dr. Joan Francesc Pont
Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el discurs de contestació en el qual va reconèixer la figura i la trajectòria professional i científica de Paula Plaza en la seva cerimònia d’ingrés com a acadèmica numerària de la Reial Corporació el passat 19 de setembre. Pont va destacar la profunda integració entre art, ciència i humanisme que caracteritza la trajectòria de la nova acadèmica i va incidir a les aportacions que va realitzar en el seu discurs d’ingrés: “Els que saben volar dins de si. Introducció a l’Art Brut”.
“La doctora Plaza, llicenciada i doctora en Belles Arts per la Universitat de La Laguna, ha desenvolupat una tasca pionera a l’àmbit de la il·lustració cientificomèdica, combinant sensibilitat estètica amb rigor anatòmic. La seva tesi doctoral, dedicada al mètode d’il·lustració aplicat a l’embriologia, va marcar l’inici d’un recorregut que basteix ponts entre la creació artística i la investigació científica”, va afirmar l’acadèmic, que va subratllar l’amplitud de la seva obra, que inclou pintura, gravat, muralisme i il·lustració, així com la seva constant voluntat de diàleg entre disciplines. “Des dels seus primers gravats en els anys 80 del segle passat fins a les seves exposicions més recents -entre elles “Mujeres Excepcionales” (2016), “Mujeres Extraordinarias” (2022) i “Mujeres librepensadoras y simbolismo” (2023)-, l’artista ha desenvolupat un discurs visual compromès amb la igualtat, la memòria i l’espiritualitat laica”, va assenyalar.
El discurs de contestació va recórrer les diferents etapes de l’evolució artística de Plaza, des d’una figuració inicial centrada en la identitat i l’entorn, passant per una fase de maduració simbòlica i mística, fins a la seva consolidació com a referent a l’art amb dimensió social i feminista. “En cadascuna d’aquestes etapes, Paula Plaza ha sabut unir estètica i ètica, forma i compromís, explorant la relació entre natura, símbol i consciència”, va assegurar Pont, que també va ressaltar els seus mèrits internacionals, com ara els reconeixements de l’Acadèmia Miquel Àngel de Nàpols o l’Institut Canari d’Igualtat, i la seva implicació en la vida cultural de les illes a través de col·lectius artístics com Artevivo i Apresto. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades a Europa i Amèrica, testimoni d’una projecció que transcendeix fronteres.
A partir d’aquí, l’acadèmic es va centrar en el discurs d’ingrés de la recipiendària, que va abordar l’Art Brut com una expressió radical de llibertat i autenticitat creativa, reivindicant els artistes marginals i autodidactes que troben a l’art un refugi i una forma de dignitat. Pont va destacar l’humanisme profund d’aquest enfocament, subratllant que la creativitat és patrimoni universal i que tota cultura s’enriqueix als seus marges. Al seu comentari crític va advertir també sobre el risc d’institucionalitzar l’art marginal i la necessitat de preservar el seu misteri simbòlic, evitant romantizar el patiment com a font exclusiva de creació. L’acte va acabar amb una crida a mantenir viva la vocació fraterna i plural de la Reial Acadèmia obrint horitzons i bastint ponts entre art i ciència, reconeixent que tota forma de creació expressa la llibertat essencial de l’ésser humà.
Pont és també acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, va ser secretari i director de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona, fundador i president de la Fundació d’Alts Estudis Mercantils, director general de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona i president de la Comissió d’Assumptes Fiscals i Jurídics de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ha publicat més de 30 llibres de la seva especialitat i també d’altres disciplines.
