Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i altres acadèmies nacional i internacional i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre les dinàmiques de les organitzacions violentes a Mèxic arran de la mort del líder del càrtel de Jalisco Nova Generació a una recent operació policial a l’article “La muerte de El Mencho desata una ola violenta que revela el poder del narco y su capacidad para reconfigurarse”, que es va publicar al portal especialitzat The Conversation el passat 23 de febrer i, després, a diversos mitjans de comunicació espanyols com el diari “El Periódico”. López Muñoz signa aquest article al costat de Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Història de la Psicologia i Perfilació i investigador psicosocial i expert en història de la novel·la gràfica de la Universitat Camilo José Cela.
“L’operatiu que va posar fi a la vida del líder del càrtel Jalisco Nova Generació, Nemesio Oseguera Cervantes, ha desencadenat una onada de violència sense precedents als carrers de Mèxic. Aquesta resposta, organitzada i repartida per diferents estats, revela que l’hidra del crim organitzat està lluny d’extingir-se. Més aviat, la mort d’El Mencho encaixa dins d’un patró ja conegut del crim organitzat mexicà: l’eliminació del líder no destrueix l’estructura existent, gaire consolidada socioculturalment, econòmicament i políticament, sinó que previsiblement catalitzarà cap a transformacions internes i recol·locacions violentes”, inicien els experts la seva argumentació.
López Muñoz i Pérez Fernández expliquen que el càrtel va sorgir al voltant del 2009 després de la fragmentació d’altres organitzacions criminals i es va consolidar ràpidament com un dels càrtels més poderosos del país. La seva expansió es va basar en una estructura descentralitzada basada a cèl·lules regionals autònomes amb alta capacitat paramilitar, la qual cosa li va permetre operar eficaçment a gran part del territori mexicà i mantenir el seu funcionament fins i tot després de la mort del seu líder. Des d’aleshores, Jalisco Nova Generació ha desenvolupat una gran capacitat operativa i militar, evidenciada en accions coordinades com bloquejos, atacs simultanis i l’ús d’armament pesant. A més, funciona com una organització criminal complexa amb múltiples fonts de finançament vinculades al narcotràfic internacional, especialment de drogues sintètiques.
L’article subratlla que el poder d’aquestes organitzacions no depèn únicament d’un líder, sinó d’estructures econòmiques, socials i territorials profundament arrelades. Per això, per als signants, la mort d’El Mencho no marca el final de l’organització criminal, sinó l’inici d’una etapa de reconfiguració que pot generar un escenari més fragmentat, inestable i potencialment més violent. A la seva conclusió, López Muñoz i Pérez Fernández consideren que a aquest, com a molts altres casos similars, la caiguda del capo representa el tancament d’una etapa simbòlica, però confirma la capacitat d’adaptació del crim organitzat i la seva persistència com a fenomen estructural a Mèxic. “Cal deduir que més que cap a un final del narco mexicà tal i com el coneixem, els indicis semblen apuntar cap a una atomització i diversificació del model”, conclouen.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia, en Llengua i Literatura Espanyoles i en Biomedicina i Farmàcia, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid, membre del Consell Rector de l’Institut de Recarca Sanitària HM Hospitals i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alcalá de Henares, vocal del Consell de Ciència i Tecnologia de la Comunitat de Madrid, assessor científic del Comitè Iberoamericà d’Ètica i Bioètica, membre del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre d’honor de la Fundació Ghandi-Mandela. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky i Guàrdia Civil Honorari, coincidint amb el 25è aniversari de la creació d’aquesta figura, la màxima distinció civil del cos, que s’atorga de forma excepcional.
