Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diversos temes de l’actualitat mexicana vinculats a la seva història i la seva identitat plural i mestissa als articles “¿Quién contó los votos?”, “‘Los patriotas’ de Will Fowler como novela histórica”, “Del nuevo himno de la Ciudad de México” i “Etnolatría y surrealismo”, publicats als portals Mango Verde i Código Libre i al diari digital El Siglo de Torreón entre els passats 8 de juny i 5 de juliol.
A “¿Quién contó los votos?”, Sada reflexiona sobre el procés electoral presidencial a Mèxic del 2 de juny passat, en què es va imposar la candidata oficialista Claudia Sheinbaum. “Enmig d’un ambient previ caldejat per la violència, la incertesa i que va deixar la ciutadania a Mèxic poc més que insatisfeta, les eleccions federals per elegir el nou president de la República van acabar sent un caos més enllà del que fins i tot els analistes més pessimistes s’haurien aventurat a anticipar. Tot i que la participació ciutadana va ser exemplar i concorreguda, visible no només a través dels molt diferents mitjans sinó també als carrers i fins i tot en el que van reportar alguns observadors electorals, la disparitat va començar a imposar-se als números immediatament després de les primeres hores de la matinada i al recompte de les entitats federatives”, qüestiona l’historiador.
Per la seva banda, a “‘Los patriotas’ de Will Fowler como novela histórica”, el col·laborador de la RAED esbossa el contingut de l’última obra del reconegut autor nascut a Barcelona i expert en història hispanoamericana. “Sense la necessitat d’aprofundir precisament en una càtedra especialitzada, el nostre autor aconsegueix embolicar-nos des de la seva pròpia imaginació gràcies al desenvolupament d’una història familiar des del moment mateix en què Francisco Cienfuegos es decideix per enllistar-se com a soldat insurgent, començant d’aquesta manera a teixir la seva pròpia gesta heroica en allò particular i de manera paral·lela a la dels principals esdeveniments del nostre país: des de la insurrecció liderada pel capellà José María Morelos fins a la instauració i caiguda del Segon Imperi amb l’emperador Maximilià I de Mèxic”, assenyala.
Will Fowler
A “Del nuevo himno de la Ciudad de México”, Sada aborda la presentació del que de manera oficial s’ha anomenat com l’himne de la Ciutat de Mèxic. “Les mateixes autoritats a través dels mitjans oficials confessen que no és del tot cert, ja que aquesta peça musical va haver d’involucrar més d’una persona per escriure la música i la lletra. Es fa referència molt vaga a concertistes, lletristes i fins i tot a un col·lectiu com a encarregats d’acabar aquesta obra tan particular. Una cortineta musical més apropiada per a teatre contemporani o pel·lícula infantil produïda per Disney”, afirma.
Així mateix, a “Etnolatría y surrealismo”, l’expert es mostra especialment crític amb el model educatiu oficial, que considera exclusivament indígena la identitat mexicana, sense reparar en un mestissatge, més que enriquidor, evident. “Una de les principals tares que la instrucció oficial va haver d’incorporar a adoctrinament va ser la falsa noció que la identitat nacional es deu de manera dual tan sols a la seva arrel indígena en primera instància, i després a una suposada arrel asteca que per si sola englobaria les característiques o virtuts de tots els mexicans, independentment que siguin indígenes o mestissos, de manera definitiva”.
