Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza un ampli reportatge publicat el passat 20 de juliol al suplement econòmic “Dinero”, del diari “La Vanguardia”, que signa el reconegut periodista econòmic Manel Pérez, en relació amb la celebració d’una nova reunió del Grup de Harvard que lidera el mateix acadèmic, en aquesta ocasió a la ciutat marroquina de Marràqueix, un nou pol d’atracció per a l’economia internacional gràcies a la seva situació geogràfica, que li permet ser un pont entre l’Àfrica i Europa, i una posició estratègica per l’estreta relació estructural que manté el país amb els Estats Units.
A la cita van participar, entre altres destacats membres del grup, actors destacats de l’economia catalana i líders locals, Ildefonso García Serena, degà emèrit del Col·legi de Màrqueting i Comunicació de Catalunya i ambaixador extraordinari i acadèmic d’honor de la RAED; Imed Laiti, director d’Expert Medical Opinion Morocco; Jordi Cabrafiga, director general de Leitat Technological Center; Arantxa Calvera, directora de l’Agència Catalana de Turisme; Fatima Lahlou, de la consultora African Partners; Lidan Qi, consellera delegada de Puente China-España i col·laboradora de la RAED; Antoni Garrell, president d’HM Hospitals; Francesc Fajula, director general de Mobile World Capital Barcelona; Fernando Casado, president d’Asepeyo i de la Fundació Formació i Futur; Josep Maria Romances, conseller delegat de Closa Capital; Jordi Cebrián, director associat d’S&E Partners i director general de les firmes farmacèutiques Dsinco i AreaFar; Columna Martí, pintora i esposa de José Creuheras, president del Grup Planeta i la corporació Atresmedia; Salomé Cañeque, presidenta de la promotora immobiliària Proemio, o Guillermo Crehueras, conseller delegat del grup MS.
“El tòpic encasella al Marroc com un model econòmic d’exportació de productes agrícoles i matèries primeres com el fosfat, amb alts nivells de pobresa i allunyada de les pràctiques democràtiques occidentals, però que continua sent un pol d’atracció per als capitals que busquen baixos costos laborals, entorn del 20% dels espanyols. Però a l’ombra d’aquesta visió, avança una economia en ràpid desenvolupament, que potencia el seu turisme, juga un paper financer rellevant al continent africà, es modernitza amb noves inversions en infraestructures i exerceix un rol creixent al tauler de la política mundial”, introdueix el reportatge una trobada en la qual es van abordar les oportunitats que ofereix el país per a les inversions espanyoles i els intercanvis comercials entre les dues vores de l’Estret de Gibraltar.
Manel Pérez explica, recollint l’exposició de Lahlou, les principals claus operatives que ofereix el país: preus estables, un 2% d’inflació anual des de l’any 2009; una divisa, el dírham, sense oscil·lacions des de fa 25 anys, 11 per cada euro i lliurement convertible per als inversors estrangers; tractats de doble imposició fiscal amb més de cinquanta països; lliure repatriació de beneficis i sense necessitat de comptar amb un soci local per operar al país. A més, va afegir, d’acords de lliure comerç amb diferents àrees i països que faciliten els intercanvis amb mercats que agrupen uns 2.500 milions de persones. A l’àmbit de les infraestructures va destacar la xarxa d’alta velocitat ferroviària que uneix Tànger, Casablanca i Rabat i que acabarà connectant també Marràqueix i Agadir.
“Els empresaris catalans i espanyols juguen un paper destacat en aquella evolució del Marroc, no debades són els primers inversors industrials estrangers al país, un procés que va arrencar fa ja molts anys amb les empreses tèxtils. Molts ho fan també ara, però sigil·losament, no volen ser acusats al país d’origen d’exportar llocs de treball, deslocalitzar. Els sectors cap als quals es dirigeix aquesta inversió més especialment són el de components de l’automòbil, farmàcia i enginyeria. Menció a part requereix el sector turístic, ja que el Marroc va rebre l’any passat més de vuit milions de visitants estrangers, més altres tants nacionals però residents a l’exterior. Les grans cadenes hoteleres espanyoles, des de Barceló a Meliá o NH, ja són presents al país. També hi ha empreses espanyoles de gestió de residus”, afegeix el cronista abans de repassar de forma succinta les intervencions dels participants a la trobada.
