Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), presenta el seu últim llibre, “Retrat interior” (Proa), un conjunt de poemes escrits entre Girona i Nova York durant els anys 2003 i 2009 que conservava en un arxiu del seu ordinador. Després de deixar algunes de les seves responsabilitats professionals, l’acadèmica ha volgut donar a conèixer el fruit d’una etapa de la seva vida, el retrat interior de la seva cinquantena, amb una sèrie de composicions que la crítica ja destaca per la seva elegància i força.
“Són poemes que he conservat 16 anys i que vaig decidir rellegir per veure si valia la pena compartir-los o era preferible descartar-los per sempre. Lògicament vaig optar per fer-los públics i ara ja no són només meus. En ells tracto de reflexionar sobre la vida i la mort. Molta vida i molta mort també. Hi ha amor i desamor, essències i presències. De fet, estan plens de presències i d’essències. I de la comunió que jo sento amb la natura i que ja havia reflectit en alguna obra anterior”, va explicar la mateixa autora durant la presentació que va fer del poemari el passat 10 d’octubre a la Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi a Girona.
De la seva etapa neoyorkina, Vilallonga havia publicat ja el llibre “Això no és Barcelona: Visions catalans de Nova York”, una obra que recull el testimoni escrit d’un centenar d’autors catalans, en alguns casos anònims, de les seves impressions sobre la ciutat de Nova York. Un recorregut que s’inicia el 1874 amb un article de la redacció de la revista “La Llumanera de Nova York”, una publicació en català que es va editar a la ciutat dels gratacels entre el 1874 i el 1888, i conclou el 2021 amb una crònica de Francesc Peirón, corresponsal del diari “La Vanguardia”. Abans d’això, la ciutat havia estat protagonista en el seu estudi sobre els Jocs Florals que s’hi van celebrar el 1956.
D’altra banda, el passat 7 d’octubre, la Universitat de Girona va celebrar un acte de reconeixement a l’acadèmica per la seva excel·lència investigadora que va estar presidit pel rector, Quim Salvi Mas, i en el qual també es van reconèixer altres trajectòries d’antics docents del centre. Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre març del 2019 i setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa tres cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
