Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 15 de desembre amb l’exdiputat al Parlament Europeu Luis Garicano a la trobada que la Fundació Refomisme 21 va mantenir amb el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, per analitzar l’actualitat política i social i la qualitat de les institucions democràtiques espanyoles. La sessió va ser transmesa en streaming pel canal de YouTube del diari digital El Debate, on es pot visualitzar. Freixes forma part del Consell Assessor d’aquesta fundació que intenta liderar la reconstrucció d’Espanya en l’àmbit econòmic, social i institucional des de la societat civil i compta amb el suport del mateix Partit Popular.

En la seva introducció, la vicepresidenta de la RAED va considerar que l’actual situació política que viu Espanya als pactes d’investidura del nou Govern presidit per Pedro Sánchez està afectant la qualitat democràtica i les garanties com a Estat de dret, que transcendeix Europa. “El que estem vivint no és només un problema intern, i la llei d’Amnistia incideix molt sobre diferents estructures o indicadors de l’Estat de dret i aspectes molt importants del nostre sistema polític constitucional. Tenim mecanismes interns de control sobre aquesta sèrie de qüestions i tenim els mecanismes europeus que són bàsicament de dos tipus: polítics i jurisdiccionals, cada any la Comissió Europea redacta un informe sobre l’Estat de dret a Espanya i em consta que aquest any el tema de l’amnistia i d’altres connectats hi incidiran en aquest informe, perquè toquen directament indicadors fixats per la Comissió de Venècia. Espanya fins i tot podia incórrer en un procediment d’infracció per no respectar els valors de l’article 2 del Tractat Europeu, tot i que això requeria la unanimitat dels 27 estats membres”, va explicar l’experta.

Freixes va recordar com la Comissió sí que ha pres cartes en assumptes similars i ha sancionat econòmicament altres països com Polònia per posar en risc l’Estat de dret. En el cas d’Espanya, l’acadèmica va recordar que tot i que el Tribunal Constitucional no pugui suspendre l’aplicació de la llei d’Amnistia una vegada aprovada pel Congrés, sí que podria plantejar una qüestió prejudicial per determinar si està en concordança amb l’ordenament jurídic europeu. En aquest cas, una vegada admesa a tràmit aquesta qüestió prejudicial, sí que quedaria en suspens l’aplicació de la norma en el cas concret.

Pel que fa als pactes de govern, Freixes va insistir que, de manera majoritària, la ciutadania aposta per la centralitat, si bé a l’Espanya actual acaben sent els extrems els que dicten l’actuació política del Govern. “Per què els seus representants no són capaços d’establir uns punts mínims que siguin els eixos inamovibles i que les grans polítiques no depenguin exclusivament de minories exigües que a més a més volen trencar el sistema. Necessitem un canvi de mentalitat en els polítics. És a dir, que tornin a pensar en aquest constitucionalisme de la integració”, va assenyalar la jurista, denunciant el discurs cada cop més estès que la política s’ha de situar per sobre de la llei, quan des dels seus orígens es considera que no és possible una democràcia sense lleis. Així mateix, Freixes va denunciar com aquestes mateixes minories pauten el discurs sobiranista a Catalunya i, des de les seves administracions, s’incompleix sistemàticament la llei en no aplicar-se determinades sentències als centres escolars.