Francisco López Muñoz, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha estat nomenat acadèmic corresponent estranger de l’Acadèmia de Medicina del Paraguai. El recipiendari prendrà possessió del càrrec el proper 21 de juny amb el discurs d’ingrés “El tratamiento de la enfermedad mental en la obra de Cervantes: las cuatro caras del Pharmakon”, on analitza l’ús de substàncies psicotròpiques a l’obra cervantina, tant com a remeis terapèutics, com a agents tòxics i verinosos (filtres d’amor i pocions verinoses), com a compostos alexifarmacològics (banya d’unicorn, pedres bezoares) i com a substàncies d’abús (ungüents de bruixes).
L’acadèmic descriu els principals agents citats per Cervantes en el seu context literari, com el jusquiam, el tabac, el ruibarbre, el romaní, la revetlla o, de forma emmascarada, l’opi. També destaca com l’autor del Quixot, en nombroses ocasions, no identifica els ingredients dels compostos als quals es refereix, possiblement per precaució davant de possibles actuacions punitives del Sant Ofici, tot i que d’acord amb la simptomatologia descrita podria tractar-se de plantes de la família de les solanàcies, com el jusquiam, datura, belladona o mandràgora.
López Muñoz també aborda els seus possibles fonts documentals en matèria farmacològica i toxicològica, destacant el “Dioscòrides” comentat per Andrés Laguna, motiu d’una llarga i prolífica línia d’investigació de l’acadèmic. En aquest sentit, afirma que l’ús de les obres científiques per part de Cervantes “com a eina referencial i documental no suposa cap minva de la creativitat artística d’aquest geni de les lletres, com es podria pensar des de plantejaments reduccionistes, sinó tot el contrari: una aproximació de la ciència a la literatura per primera vegada en la història de les lletres espanyoles”.