Dr. Aldo Olcese
Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ara i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha liderat la recerca que permetrà, al llarg dels propers dies, la repatriació al Perú d’unes restes simbòliques de l’últim descendent de la dinastia inca, Fernandito Túpac Amaru, després d’aconseguir la documentació del seu enterrament d’almoina el 30 de juliol del 1798 a l’Església de Sant Sebastià de Madrid amb el nom espanyolitzat de Fernando Tupamaro.
Luis Pantoja, alcalde de Cuzco, va viatjar a Madrid i el 23 de gener passat va visitar al costat d’Olcese el temple on va ser inhumat l’hereu de la dinastia precolombina, com explica un ampli reportatge publicat al diari “La Razón” tres dies després. “Repatriar les restes de Fernandito és un acte de dignitat, de sanació de ferides i d’agermanament. Es tracta d’un fet històric sense precedents per al Perú que suposa una abraçada fraternal amb Espanya”, va assenyalar l’edil.
Túpac Amaru II
Olcese explica amb detall les seves recerques per trobar les restes d’aquest personatge històric, fill menor del llibertador d’Amèrica Túpac Amaru II i de Micaela Bastida, a l’estudi “El final de una tragedia. Fernandito Túpac Amaru, último descendiente de la dinastía inca (1769-1798)”, publicat al número 7 de la revista cultural “Hasta el tuétano”, corresponent als mesos de juny i juliol del 2021. El vicepresident de la RAED va respondre així a la petició d’ajuda de l’advocat peruà Ricardo Noriega Salaverry, defensor de les causes dels indígenes que va morir l’any passat, coneixedor de la investigació d’Olcese. Per la seva tasca, l’acadèmic ha merescut el reconeixement de l’Institut de Desenvolupament Ètic d’Amèrica del Perú.
“Fernandito arriba desterrat a Espanya el 1784 després d’un periple tan terrible com a ésser humà, com a humiliant per a un fill de Rei dels Inques. Tot comença amb l’execució per decapitació i esquarterament del seu pare, Túpac Amaru II, a la plaça de Cuzco el 18 de maig de 1781. Així com l’ajusticiament de la seva mare per garrot, i del seu germà gran Hipólito per penjament al mateix acte. Fernandito, de 12 anys aleshores, i el seu germà Mariano, de 17, són obligats a contemplar l’escena dramàtica i se’ls respecta la vida per ser menors d’edat, sent enviats a presó a Lima mentre es decideix la seva deportació i desterrament a Espanya juntament amb altres familiars i amics. Després de tres anys presoners a Lima en 1784 surten per a Espanya en un galió de la Corona rumb a Cadis previ pas pel Brasil”, narra l’acadèmic la tràgica peripècia del personatge a la seva infància. Mariano va morir a la primera escala i Fernandito va haver de ser rescatat del naufragi del galió a les costes de Portugal. Amb 17 anys va ser escolaritzat a l’escola dels pares escolapis de Getafe i va provar fortuna a Madrid com a secretari de lletres fins a morir sense recursos.
