Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va liderar el 13 de juny passat la Reflexió Acadèmica Oberta de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, institució que presideix, que va portar per títol “Invasión de Ucrania: nuevo paradigma geoestratégico y su repercusión en el futuro de la OTAN tras la Cumbre de Madrid”. L’acte va ser la VIII Sessió Telemàtica Especial del Cicle Crisi a Ucraïna (IV). En aquesta ocasió el convidat va ser Juan Antonio Carrasco Juan, tinent general de l’Exèrcit de l’Aire i excap de l’Estat Major Conjunt de la Defensa.
Dr. Francisco González de Posada
El ponent va destacar que la invasió russa d’Ucraïna ha aconseguit posar fi al paradigma de seguretat global esmorteïda l’amenaça terrorista islamista que es va convertir en la principal amenaça de la pau i l’ordre mundial estrenat després de la fi de la guerra freda arran dels atemptats de 2001 a la Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon de Washington. Si bé en aquella ocasió l’islamisme no va assolir mobilitzar l’OTAN, sí que ho ha fet l’agressió de Rússia, qüestionant tant la seva operativitat militar com els seus principis.
El tinent general Carrasco Juan va destacar la transformació de l’Aliança Atlàntica un cop desaparegut el risc d’una escalada armada amb el Bloc Socialista, que es va enfonsar a principis de la dècada dels 90 del segle passat. Això va portar a un canvi de focus i d’escenari necessari, donat que Europa va deixar de ser el seu centre d’operacions principal. A tot això s’hi afegeix que el concepte estratègic adoptat a la Cimera de Lisboa del 2010 ha quedat actualment desfasat, com va assenyalar el ponent. En aquest context, i amb la guerra iniciada per Rússia a les fronteres de l’OTAN, la cimera de Madrid haurà de definir el nou paper de l’Aliança.
“La pau i la seguretat no són qüestió de demagògies, són fruit d’objectius estratègics, de responsabilitats fèrries i compartides, de societats fortes, unides i amb voluntats convençudes que són béns i realitats que necessiten l’esforç de tothom, que permeten desenvolupament i riquesa, respecte i dissuasió. En un món d’evolució constant, amb incerteses palpables, continua sent molt fàcil acomodar-se, deixar-se portar per rumbs incerts, però la seguretat i la pau exigeixen del suport diari, perquè sense això caiem en la fragilitat, en la divisió i l’oblit i ens podem abocar a dependències temporals que impacten, tard o d’hora, en el futur dels pobles”, va assenyalar Carrasco Juan per alertar del nou rumb que han de prendre tant l’organització com els seus socis a títol particular.
