Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914.
Santo Tomás de Aquino
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el treball “Por qué sufren los buenos y triunfan los malos. Comentario literal de Tomás de Aquino al libro de Job”, traducció, estudi preliminar i notes dels tres primers capítols d’aquesta obra tomasiana que nombrosos estudiosos comparen a les seves obres magnes “Suma Teològica” o “Suma contra gentils”. La publicació va aparèixer al número 222 dels “Cuadernos de Anuario Filosófico”, corresponent a l’any 2010, que edita la Universitat de Navarra.
L’acadèmic assenyala com Sant Tomàs, fent servir un diàleg platònic i assumint la literalitat de les fonts bíbliques, intenta demostrar que la providència divina marca l’acció humana i determina les conseqüències de cada comportament, sense que la felicitat sigui només un premi efímer per als que obren bé ni la desgràcia un càstig per als que ho fan malament, sinó que felicitat i desgràcia es combinen a criteri diví a la vida per a uns i per a altres, ja que és el judici final el que determinarà a quin lloc estarà cadascú en l’eternitat.
Tot això en un moment en què la recuperació dels autors, pagans, de l’Antiga Grècia i de l’Antiga Roma i l’auge del pensament musulmà amenaçaven els fonaments del cristianisme. De fet, una de les grans missions de Sant Tomàs va ser encaixar el pensament d’Aristòtil dins del corpus del cristianisme, així com el desenvolupament que del pensament clàssic havien realitzat pensadors musulmans i jueus com Averroes o Maimònides.
Josep Ignasi Saranyana
“La importància del tema, en aquella llunyana edat mitjana, no s’amaga a cap medievalista. La segona meitat del segle XIII va assistir a un curiós despertar neopagà, induït pel poderós impacte del tercer Aristòtil en la cultura llatina occidental. La irrupció del peripatetisme, de la mà dels grans ‘falâsifa’ musulmans, va crear força inquietud en els mitjans universitaris parisencs i des de París, en tota la cristiandat, fins al punt que el mateix pontífex Joan XXI es va alarmar considerablement”, assenyala Saranyana a la introducció de l’obra comentada.
L’edició de l’obra es basa en el text llatí aquinià establert per l’edició lleonina, encara que amb consideracions a les edicions piana i Ludovicus Vivès, sempre amb referències a peu de pàgina. A la traducció es manté la divisió del comentari en lliçons, abandonada per l’edició lleonina, per tal de facilitar-ne la consulta. Així mateix, l’edició es manté fidel a l’original llatí, tot i que busca una expressió en castellà no excessivament forçada per facilitar la seva lectura.
