Dr. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda diversos aspectes polèmics de l’actualitat política d’Espanya als articles “¿Quién decide qué es prensa?”, que signa juntament amb l’eurodiputada i vicepresidenta de la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu i acadèmica numerària electa de la RAED Eva Poptcheva, aparegut a l’edició del passat 3 de juliol del diari “El Mundo”, i “Con o sin el concurso del poder legislativo”, publicat al portal The Objective el 14 de setembre.
A “¿Quién decide qué es prensa?”, les dues expertes inicien la seva reflexió recordant la doctrina del Conveni Europeu de Drets Humans, tant en el seu articulat com en les seves primeres sentències respecte als anys 70 del segle passat, i les consideracions del Tribunal Constitucional espanyol en una de les primeres sentències, en què manifestava sense embuts que la llibertat d’expressió i el dret a la informació s’havien de defensar no només en favor de la persona que expressa les seves opinions o informa, sinó també per l’interès general de la societat, atès que una societat democràtica no pot existir sense una opinió pública lliure i plural.
“Quan Pedro Sánchez denuncia una ‘màquina de fang’ de la qual diu que se sent víctima i anuncia nova legislació per combatre la ‘desinformació’ sembla que desconeix el nostre ordenament jurídic, el del Consell d’Europa i el de la Unió Europea. Les nostres lleis ja posseeixen mecanismes que protegeixen la llibertat de premsa i l’interès general de rebre informació veraç, sense ignorar els drets a l’honor i la intimitat de les persones afectades. El que passa és que precisament les persones que exerceixen funcions públiques, com ara el president del Govern o els seus ministres, i també la seva dona quan pot estar implicada en assumptes de rellevància, han de suportar una intromissió més gran en el seu dret a l’honor”, assenyalen.
D’altra banda, a “Con o sin el concurso del poder legislativo”, la vicepresidenta de la RAED recupera aquesta frase pronunciada pel president del Govern assenyalant que exercirà el poder sigui com sigui per denunciar el que considera una fragrant vulneració de la separació de poders i l’Estat de dret a Espanya. “Aquestes paraules són el més greu que he sentit (i he sentit moltes coses molt greus a molt diferents llocs) sobre com entén un president del Govern que s’ha de governar en una democràcia parlamentària”, afirma Freixes. L’acadèmica suma a aquestes declaracions una sèrie d’actuacions de l’Executiu que, sota un criteri jurídic, alteren també en funcionament democràtic de les institucions.
“No podem deixar que s’instauri aquest poder omnímode del Govern, o d’un partit, el que sigui, sobre la resta de les institucions, perquè això provoca una mutació constitucional. Certament, el dret ha de ser viu, és a dir, ha de adaptar-se a la realitat. Però ja Georg Jellinek adverteix que això no es pot fer tergiversant el que les normes disposen, sobretot les de rang constitucional. La nostra Constitució es basa en la monarquia parlamentària i això implica la centralitat del Parlament, no pas la seva suplantació pel Govern. El Govern no pot suplantar la majoria parlamentària utilitzant subterfugis per posar en pràctica un full de ruta que el Parlament rebutgi, en tot o en part. Ni encara que ho proclami solemnement el seu president, com a secretari general del partit que el sustenta, en una reunió del Comitè Federal“, conclou.
