Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), parla sobre les humanitats i el que aporten a l’ésser humà en un món cada cop més pragmàtic en una entrevista publicada a l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Callabed va presentar el passat mes d’abril el llibre “Tiempos para Humanidades (I). Un camino hacia el Renacimiento”, on reflexiona sobre la cultura de l’Antiga Grècia i la seva empremta al Renaixement i a la filosofia i la cultura occidentals. Així mateix, l’obra aborda la idea de la utopia, també nascuda a l’Antiguitat Clàssica i element fonamental del progrés del pensament i la història d’Occident. Una tasca que l’acadèmic sempre ha combinat amb el vostre exercici mèdic.
“Quan s’aprofundeix una mica en la filosofia, per exemple, si mirem Pitàgores o fins i tot Sòcrates o parlem de Plató i Aristòtil, són els que d’alguna forma el pensament general també l’adapten a la medicina, aleshores, fer medicina i filosofia és continuar el tronc comú d’on van néixer totes les ciències, és a dir, que és una lògica perquè la nostra mare comuna és la filosofia. Tot va anar evolucionant i arriba un moment en què un metge filòsof com Hipòcrates es desprèn una mica dels mites i de la màgica i creu que un es posa malalt quan el cos està malament. Vull dir que és seguir la línia filosòfica aplicada a la medicina”, explica sobre la unió entre les humanitats i la medicina.
Per a Callabed, en aquesta dicotomia actual, la filosofia és la que més humanitza, la que més apropa el pacient, no només al seu cos i la seva zona, sinó també a la seva ànima. “La filosofia aprofundeix més que la ciència. La ciència que tenim ara, d’alguna manera, té dos o tres segles, on hi ha Descartes, Newton, Bacon…, que tenen una mitologia molt concreta perquè segons quins experiments puguin portar a uns resultats. Això és una part de la filosofia, però a més d’aquesta ciència cal aplicar-hi també consciència. La ciència és molt bonica, però la ciència és la bomba atòmica també, aleshores cal tenir ètica i consciència per saber posar bé la ciència al seu lloc”, argumenta el president del Club de Pediatria Social, qui explica com mentre estudiava medicina també va cursar uns anys de filosofia que el van enriquir en la seva professió mèdica. En aquest sentit, lamenta que els plans d’estudi no vagin en aquesta direcció.
L’acadèmic recupera a l’entrevista una coneguda sentència de Santiago Ramón y Cajal, de qui també és un profund coneixedor i divulgador: “El cervell humà és molt suggestionable, i fins i tot la més excel·lència intel·ligència pot, de vegades, convertir-se, per hàbil, suggestionable”. “Això vol dir que oradors, polítics, guerrers i apòstols són un humil i passiu instrument de deliris, ambicions o cobdícia. En canvi, la lectura dels clàssics pot ser un bon antídot. O sigui, el nostre cervell és molt suggestionable i cal estar molt preparat per tenir sentit crític de les coses”, assenyala. Callabed lamenta també la imparable pèrdua de pes que estan tenint les humanitats a l’ensenyament secundari i assenyala els avenços que diversos pensadors tant de l’Antiguitat com del Renaixement han tingut en l’evolució de la ciència.
Finalment, ofereix alguns dels consells que es poden trobar al llibre: “Primer, que cadascú faci el que vulgui, això per descomptat, però també crec que cal reflexionar, crec que cal tenir sentit crític i al món on es trobi cadascú, si llegint aquest llibre, troba algun punt de referència, potser el pot ajudar per passar alguna barrera, almenys, mentalment que se li està interposant en aquests moments, això va passar al Renaixement i tots podem renéixer una mica quan reflexionem al nostre entorn i ens servim un suport de coses que si les veritats són amigues del temps, quan han passat 20 segles segueix sent veritat. Val la pena recolzar-se en la veritat per solucionar algunes coses que tinguem al davant, però no vull fer cap campanya, simplement, deixar que cadascú tregui el millor de si mateix, i si el millor de si mateix està en alguns dels capítols del llibre, per descomptat, que li pugui suposar ampliar aquests esbossos d’aquests filòsofs, potser us poden ajudar. A mi particularment m’han ajudat aquests filòsofs i em segueixen ajudant”.
