Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica una nova sèrie d’articles dedicats a la vida, l’obra i el llegat del pintor Francisco de Goya, a qui recentment va dedicar les publicacions “Goya en el Museo de Lázaro Galdiano”, “La medicina en la pintura de Goya”, “Los juegos infantiles en las pinturas de Goya”, “Las críticas de Goya a la pedagogía”, “Las críticas de Goya a la guerra” i “Goya y la familia del Infante Luis de Borbón”, aparegudes a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa. En aquesta ocasió es tracta dels articles “‘La familia de Carlos IV’, según el pincel de Goya”, “Goya en la ermita de San Antonio de la Florida”, “La alargada sombra de Goya en España” i “La influencia de Francia en Goya”, publicats en el mateix espai entre els mesos d’abril i juliol.
A “‘La familia de Carlos IV’, según el pincel de Goya”, l’expert analitza el quadre que s’ha considerat una rèplica de ‘Las meninas’ de Diego de Velázquez, un dels grans i més reconeixibles mestres del pintor aragonès. “Aquest quadre de la família de Carles IV va ser pintat a Aranjuez a la primavera del 1800 en un moment de plenitud artística. Allà va fer els deu esbossos previs poc després d’haver estat nomenat pintor de cambra. Predomina el color sobre el dibuix. Capta amb mestria la psicologia dels personatges. Va ser la primera obra de Goya que va entrar al Museu del Prado“, explica el president del Club de Pediatria Social.
D’altra banda, a “Goya en la ermita de San Antonio de la Florida”, Callabed traça les seves impressions sobre aquesta ermita madrilenya que allotja en les seves voltes pintures al fresc del llegendari pintor i que celebra misses en la seva memòria. “L’ermita de San Antonio de la Florida de Madrid va ser declarat Monument Nacional el 1905 i el 1928 es va construir al costat una església idèntica per traslladar el culte i reservar l’original com a museu. Aleshores la capella era panteó commemoratiu de Francisco de Goya, ja que el 1919 s’havien traslladat aquí les seves restes des de Bordeus on havia mort el 1828. El 30 de març i 16 d’abril se celebren misses en honor a Goya, dates de naixement i mort del pintor. La Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando organitza aquestes celebracions i s’encarrega de tenir cura de l’ermita”, recorda l’acadèmic.
Francisco de Goya
A “La alargada sombra de Goya en España”, el vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED es refereix a les influències que ha vingut tenint Goya a la pintura espanyola des d’abans de la seva mort, citant alguns dels exemples més destacats. “L’obra del pintor aragonès va servir com a model i inspiració per a molts artistes romàntics, que van buscar continuar amb el seu llegat i explorar les temàtiques que ell havia iniciat, assimilant la seva tècnica i estil. S’observa una assimilació de la tècnica i l’estil de Goya, incloent l’ús de contrastos de llums i ombres, pinzellades expressives”, resumeix.
Finalment, a “La influencia de Francia en Goya”, Callabed destaca alguns fets històrics que deixen clar i net la influència francesa en la trajectòria de Goya, pintor de cambra dels reis Carles III i Carles IV, tots dos afrancesats, a més de pintor reial amb Josep Bonaparte i testimoni excepcional de la invasió francesa i d’exiliar-se a Bordeus, on va morir. “El primer viatge de Goya a Madrid es deu indirectament a la influència cultural de França. A imitació de París els borbons espanyols funden les Reials Acadèmies i l’Acadèmia de San Fernando és instituïda el 1751”, recorda l’expert entre altres exemples de la seva tesi.
