José María Baldasano
Catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista emesa pel canal televisiu Betevé el 3 de novembre del 2021
José María Baldasano, catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va considerar en una entrevista emesa pel canal televisiu Betevé el passat 3 de novembre que, quan es debat a la Cimera del Clima de Glasgow (COP26) sobre la descarbonització de l’economia ja resulta impossible assumir els Acords de París, que després de la cimera que es va celebrar a la capital francesa el 2015 preveien evitar que la temperatura mitjana de la terra sobrepassés els 1,5 °C de mitjana.
“És impossible evitar sobrepassar els 1,5 °C d’escalfament global. Amb franquesa, l’objectiu dels 2 °C resultaria més realista”, va assenyalar apel·lant als darrers informes de les Nacions Unides, que indiquen que per assolir els objectius de París les emissions anuals al planeta haurien de caure un 7,6%, cosa que està molt lluny de produir-se. “El CO₂ que emetem, i la contribució a l’escalfament global del qual suposa més d’un 70%, es manté a l’atmosfera entre 100 i 1.000 anys i, per tant, encara que les emissions baixin de manera significativa, continuarà contribuint al canvi climàtic”, va explicar.
L’acadèmic va assegurar que cal posar fi als subsidis dels governs als combustibles fòssils, que avui dia són més importants que els que es destinen a les renovables, i aprovar reduccions d’emissions més ambicioses. A més, segons el seu parer s’hauria de garantir que el finançament climàtic als països en vies de desenvolupament perquè puguin assolir els costos de la transició ecològica arribi als 100.000 milions d’euros anuals. I actualment gairebé no arriba als 80.000.
Considerat un dels investigadors espanyols de referència sobre l’evolució del clima i la crisi climàtica, Baldasano va presentar al projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la RAED juntament amb la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors l’estudi “La mobilitat urbana condicionada per la qualitat de l’aire i el canvi climàtic”, on reflexionava sobre la necessitat de descongestionar les ciutats de vehicles contaminants i establia les bases fonamentals per portar a la pràctica un pla tant ambiciós com necessari.
Així mateix, l’acadèmic és autor de l’Informe sobre Canvi Climàtic que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i de l’estudi “Les Zones de Baixes Emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats”, que va presentar a la trobada virtual “Barcelona, Zona de Baixes Emissions”, celebrat pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “COVID-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
En un àmbit divulgatiu ha publicat als canals de l’Acadèmia els articles “¿Seremos capaces de limitar el calentamiento global a 1,5ºC?”, on es qüestiona si la humanitat, malgrat les bones declaracions d’intencions i diversos acords i protocols internacionals serà capaç de combatre amb eficàcia i, sobretot, a temps, el canvi climàtic, després que el negacionisme hagi estat relegat dia a dia per l’evidència; “Cambio climático: Por qué está fracasando el Acuerdo de París”, en què intenta explicar per què no ha entrat formalment en vigor aquest històric tractat internacional que va marcar el repte de limitar l’augment de la temperatura global a una mitjana d’1, 5° C respecte als nivells preindustrials; o “De Trump a Biden, el clima no espera”, on urgeix l’Administració nord-americana a assumir un compromís rigorós i estricte en relació amb la crisi climàtica.
Veieu l’entrevista