Dr. José Ramón Calvo

Dr. José Ramón Calvo

José Ramón Calvo, president del Comitè Mèdic de la secció Cuídate+ del portal especialitzat 65ymás, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) va pronunciar el 9 de desembre passat, en el marc de les Jornades de Medicina Lanzarote 2024 de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és vicepresident, la conferència “El estrés: asesino silencioso”. La xerrada va formar part de les XIX Jornades de Record i Homenatge al Doctor José Molina Orosa, que es van celebrar a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife.

El ponent va iniciar la seva intervenció definint l’estrès i els mecanismes que el produeixen i alertant del greu risc per a la salut. “La paraula ve del grec i significa causar tensió, i no és sinó una adaptació de l’organisme davant de la necessitat d’oferir una resposta a un estímul. Se sol dividir en tres etapes segons la primera definició mèdica: l’alarma de reacció, la fase d’adaptació i la fase d’esgotament, que és quan sorgeixen els problemes per a la salut”, va explicar Calvo. La resposta física a l’estrès, com va explicar l’expert, comença en l’acceleració del ritme cardíac, que pot conduir fins i tot a la seva alteració, i deriva en problemes digestius, hipertensió, colesterol alt, trastorns de son, irritabilitat i problemes en el context social i familiar.

Citant un estudi realitzat sobre mig centenar d’alts executius de destacades empreses, Calvo va explicar com una mala notícia va arribar a incrementar l’activitat de l’amígdala cerebral un 300% i va produir immediatament cortisol. Es tracta d’un mecanisme evolutiu de defensa de l’ésser humà davant d’un risc de mort, però que a la vida contemporània es dóna en l’àmbit laboral i massa sovint, ja que l’estrès crònic fa que el cortisol s’alliberi de manera constant, alterant el funcionament cerebral i la creació del record, com passa en el cas de l’estrès post-traumàtic. A la llarga, els efectes de l’estrès afecten la presa de decisions, tant pel que fa al dia a dia personal com a l’àmbit laboral.

Calvo va definir els tres tipus d’estrès negatiu i el positiu consensuat pels experts: l’estrès agut, el més habitual, que sorgeix d’exigències i pressions recents o anticipades del futur pròxim i que se somatitza amb dolors musculars, problemes digestius i sobreexcitació del sistema nerviós; l’estrès agut recurrent, habitual en persones que assumeixen moltes responsabilitats o les gestionen amb desordre, que es manifesta en irritabilitat, ansietat i problemes cardíacs, i l’estrès crònic, el més greu per a la salut, que s’associa amb malalties com la depressió i els problemes cardiovasculars. Pel que fa al considerat estrès positiu, l’expert ho va definir com aquell que ens produeix benestar i millora el nostre rendiment i sempre és de curta durada i sense efectes somàtics.