Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica en l’article “La estrategia de la araña”, publicat el passat 22 de setembre al seu bloc personal, teresafreixes.wordpress.com, les diferents estratègies que diversos autors han descrit com a “cop d’Estat contemporani” per a referir-se, sense citar-la, a l’actualitat política espanyola. “De l’aranya o de l’erosió, que ve a ser el mateix. Es tracta d’anar soscavant les institucions, accedint-hi, directament o subreptíciament, per anar enverinant-les fins que morin per efecte d’aquest verí que, a poc a poc, gairebé inadvertidament, es va infiltrant per les seves venes, paralitzant-les, canviant la seva naturalesa, impedint que exerceixin la seva funció. Un ‘cop líquid’ o ‘cop tou’, podríem dir”, inicia la seva reflexió.
Dra. Teresa Freixes
L´acadèmica cita a autors com el periodista i diplomàtic Curzio Malaparte, autor de l’assaig “Técnicas de golpe de Estado”, al també periodista Thierry Meyssan, conegut pels seus nombrosos articles i monografies sobre la matèria, i al politòleg Gene Sharp, autor d’obres de referència sobre la presa de poder en el món contemporani. Tots tres coincideixen que avui en dia no és necessari, com s’afirmava en la teoria política clàssica fins fa relativament poc temps, l’ús de la força per assistir a un atemptat al poder tan pacífic com il·legítim. “D’una banda, s’organitza un procés de mobilització que comporta la divisió de la societat mitjançant la realització d’accions radicals no directament violentes i, d’altra banda, s’efectuen accions més o menys clandestines, de manera que el que denomina feina bruta és duta a terme per gent de bona fe, que no s’adona de la manipulació de què és objecte”, explica Freixes citant aquestes fonts.
“No cal comptar amb la majoria. Una minoria ben organitzada, situada en llocs estratègics, pot portar-se el gat a l’aigua sense que la resta es decideixi a parpellejar. L’aranya ha anat teixint la seva tela, embolicant dolçament les seves víctimes i, sortint dels racons de la primera fase, prenent possessió del suculent menjar que per a ella representa l’exercici d’aquest poder contaminat. Si a tot això li afegim l’excepcionalitat que ha deparat la pandèmia, facilitant un exercici de poder directe i disposant de submisos, quan no còmplices, mitjans de comunicació, no és d’estranyar que, unint a tot això la por, racional o irracional, provocada per la crisi que patim i el control, directe i indirecte, a què estem sent sotmesos, estiguem davant un univers que pensàvem distòpic però que s’està manifestant a cada cantonada”, conclou.
