L'estigma social de l'alcoholisme i les dificultats de la seva recuperació

Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Article publicat al portal especialitzat The Conversation el 12 de novembre del 2021

Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’estigmatització social d’una malaltia com l’alcoholisme a l’article “¿Nos causan rechazo las personas adictas al alcohol?”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 12 de novembre. L’acadèmic signa aquest article juntament amb Gabriel Rubio Valladolid, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid.

“En un estudi realitzat a 14 països on es classificava el grau d’estigma a què s’enfrontaven diferents col·lectius, el fet de ser alcohòlic o drogodependent ocupava les primeres posicions. El consum de substàncies sovint s’associa amb altres condicions de salut també estigmatitzades, com el VIH i la sida, l’hepatitis i diversos problemes socials. La criminalització dels comportaments relacionats amb l’ús de drogues sembla legitimar la condemna moral. Aquests estereotips fan que la vergonya i la culpa per haver desenvolupat la dependència alcohòlica afavoreixin la seva internalització. Això dificulta la sol·licitud d’ajuda i la recerca de tractament per solucionar els problemes provocats per l’alcohol”, inicien els dos autors la reflexió.

Els especialistes exposen els resultats de la primera enquesta duta a terme a Espanya per determinar el grau d’estigma de la nostra societat cap a l’alcoholisme i altres condicions clíniques, elaborada per la Societat Espanyola de Psiquiatria Clínica i l’Associació In Recovery. Les conclusions són clares: l’addicció a l’alcohol és la més rebutjada per als rols de persones fora de l’entorn familiar. Els enquestats van considerar aquesta addicció i la sida com les condicions més rebutjades per a persones amb qui poder conviure, treballar o que ens representin o tinguin cura. Tenir la sida va provocar més rebuig que l’addicció a l’alcohol per patir-la un mateix o algun dels nostres familiars. Els percentatges de màxim rebuig se situaven per sobre del 20% dels enquestats per a tots els rols, cosa que indica un grau important de rebuig cap a l’alcoholisme.

Per a López Muñoz i Rubio Valladolid, aquesta visió social de l’alcoholisme es tradueix en els addictes en baixa autoestima, menor autoeficàcia per evitar recaigudes, augment de l’estrès, més desànim per aconseguir metes relacionades amb la recuperació, escàs seguiment de les recomanacions per sol·licitar ajuda i pobra adherència als tractaments duts a terme per grups d’ajuda mútua o pels professionals. Davant d’aquesta realitat, els autors insten la posada en marxa d’iniciatives com les que proposa In Recovery, on s’aconsella visibilitzar les facetes positives de les persones en recuperació i la seva interacció amb la societat.