Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les paradoxes que deixa la recuperació a les seves diferents cares, abordant la formació, la indústria i l’estalvi en temps d’inflació en els articles “Formant”, “Substituint” i “Planejant”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 12 i 26 de juny.
A “Formant”, l’acadèmic reflexiona sobre l’esterilitat de les guerres lingüístiques i considera que en l’educació és fonamental aprendre bé l’anglès, en tractar-se de la llengua franca assumida internacionalment. “Integrar-se en una cultura implica certa humilitat per reconèixer fins a quin punt la desconeixem. Si dins de la cultura catalana s’han produït empreses, universitats, escoles, hospitals, i molt més, dels més avançats al món, significa que aquesta cultura té bones orientacions per aconseguir aquests resultats. I aquestes orientacions són un conjunt molt rellevant d’allò que en diem valors. Si la gent és humil, és més fàcil que funcioni una estructura empresarial. Si la gent és creativa, hi haurà innovació. Si la gent té diligència, les empreses i les institucions creixeran i canviaran amb rapidesa. Si la gent té respecte, empresaris internacionals, professionals, científics, acadèmics i turistes es trobaran a gust al país i això facilitarà la seva evolució positiva. La cultura catalana ha de ser una opció, no una obligació. I ha de ser respectada per tothom. A les escoles de Catalunya tindria sentit que alguns cursos fossin en català i d’altres en castellà, però considerant amb realisme que anys a venir els alumnes hauran d’anar a la universitat i després potser a fer-hi un màster, i tant per a aquests estudis més avançats com per poder aconseguir una bona feina també hauran de dominar l’anglès”, assenyala.
Per la seva banda, a “Substituint” aborda les paradoxes de l’aposta de les administracions i els fabricants pel vehicle elèctric en un moment de crisi energètica i de seriosos dubtes sobre aquesta tecnologia. “Molts fabricants, a tot el món, estan aconseguint ajuts de l’Estat per avançar el cotxe elèctric. Sembla que als polítics els cauen bé i els encanta participar en esdeveniments en què es presenten models i es parla d’eliminar la contaminació (tot i que ningú no entra en la contaminació al voltant de les bateries). Tampoc no s’entra amb detalls en el desenvolupament de xarxes completes de recàrrega que permetin recarregar vehicles elèctrics amb rapidesa i comoditat en tota la geografia d’Amèrica, d’Europa i d’Àsia, qui pagarà això i com es cobrarà la recàrrega i com assegurar que sigui qüestió de molt pocs minuts”, considera.
Finalment, a “Planejant”, Nueno planteja el problema que ha succeït a la Covid: la inflació. “Quines coses resisteixen millor la inflació? Diria que el més sòlid són els temes immobiliaris. Els temes financers la resisteixen pitjor. Els empleats solen resultar afectats perquè en la gran majoria dels casos els sous no s’ajusten bé i els impactes negatius de la inflació en les vendes i els resultats destrueixen moltes possibles bonificacions o remuneracions variables. Si veiem les coses amb una mica d’optimisme, podem pensar que al final totes les economies del món estan connectades i més ben gestionades que en les crisis anteriors, i també que tenim molts menys bancs però més sòlids i més ben gestionats. Tots, governs i bancs, estan reaccionant a la inflació, i potser serà una mica més difícil els pròxims mesos aconseguir crèdits amb la facilitat de fa poc”, reflexiona, aconsellant la planificació d’un model d’estalvi que resulti efectiu de cara al futur.