August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica la reflexió “Malalties socials”, un llistat de malalties produïdes o afavorides pels hàbits culturals amb un impacte major de la Covid-19, tot i que no s’acostuma a reflexionar-hi i s’arriben a considerar inevitables.
Malalties socials
Les malalties socials són aquelles que afecten a tota una societat, més enllà de les pandèmies microbiològiques. Que acaben marcant el seu estil de vida: de menjar, de beure, fins i tot de descansar. Cal recordar que el nostre genotip és pràcticament idèntic a el del Neolític, però l’estil de vida n’és completament diferent. La societat, des de fa uns 10.000 anys, és diferent a causa d’aquest estil de vida, com va assenyalar el reconegut historiador Clement Eaton.
1. Malalties de la civilització
Els trastorns més importants a què ens han portat uns hàbits de vida poc saludables són la hipertensió (per un excés de sal), la diabetis (per un excés de sucre i sacarosa), l’obesitat (avui dia un problema molt greu que es converteix en un dels perills per a la supervivència per un excés de calories), l’alcoholisme i les hepatopaties (per un excés en la ingesta d’alcohols destil·lats i vi i cervesa en importants quantitats) i alguns tipus de càncer (per la falta d’ingesta de fibra dietètica, com és el cas del càncer de còlon).
2. Malalties de la incivilització
Als països no civilitzats i que freqüentment passen gana, les seves malalties socials són totes les relacionades amb les mancances alimentàries, a més de les produïdes per falta d’hàbits d’higiene i incultura, com el paludisme o diferents zoonosis.
3. Malalties de la incomunicació
Són el gran problema de la gent gran en les societats occidentals, per més que també es donen entre joves: solitud, depressió, angoixa, insomni, sofriment, síndrome maligne… fins i tot les tendències al suïcidi.
4. Malalties de la pobresa
Hi ha milions de persones que han migrat dels seus països i viuen al carrer o en camps de refugiats o sense sostre a ciutats europees i de tot el món. L’esperança de vida en alguns països és encara avui en dia de 29 anys, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes malalties de la necessitat són la fam, la desnutrició, les agressions sexuals, la dermatitis, la zoonosi, la parasitosi. Malalties que es donen en ambients de pobresa i marginalitat, però també en societats pròsperes entre les persones que busquen aliments o peces per vendre en contenidors d’escombraries.
5. Malalties de la colonització
A partir del segle XVI es van estendre més enllà de les societats occidentals malalties contagioses que van resultar àmpliament mortals com la verola, el xarampió, la tos ferina, la diftèria o la sífilis.
Dr. August Corominas
6. Malalties de la “cocacolonització”
Els hàbits de consum de sucres i greixos en excés han anat incrementant de manera exponencial els casos d’obesitat, hipertensió, síndromes metabòlics o coronariopatia
7. Malalties de la contaminació i el canvi climàtic.
La contaminació atmosfèrica per CO₂, CH4 i NO2, entre altres compostos i partícules de l’era industrial, han incrementat els casos d’asma bronquial o càncer de pulmó. La contaminació marina amb metalls pesants, macroplàstics, microplàstics i nanoplàstics han afavorit les al·lèrgies per ingestes de peix contaminat.
8. Factors de risc cardiovasculars
El reconegut cardiòleg Valentí Fuster assenyala els següents factors de risc cardiovasculars que es donen al present a causa dels hàbits de consum i culturals més estesos: obesitat, hipertensió, hipercolesterolèmia, hiperglucèmia, tabaquisme, sedentarisme i desequilibri nutricional, trastorns emocionals i estrès.
