Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha donat a la Biblioteca de l’Acadèmia el llibre “Las enfermedades psicosomáticas y su relación con la familia y la escuela” (Laertes), del qual és editor i autor d’alguns dels seus capítols. L’obra, editada amb la col·laboració del Club de Pediatria Social, recull un complet recull de treballs de pediatres i especialistes en tot tipus de trastorns d’origen psicosomàtic de la infància com els còlics, altres trastorns digestius i del son, enuresi o espasme del sanglot. També hi han participat psicòlegs i psiquiatres infantils que aborden factors de vulnerabilitat de la infància, les carències afectives o casos més específics com els factors de risc en els nens amb discapacitat o la psicofarmacologia.
“En aquests moments en què la medicina aconsegueix alts nivells de tecnologia i han disminuït algunes patologies com les infeccioses i nutricionals, en què la genètica i la cirurgia fan grans èxits, els metges veiem alguns núvols a l’horitzó, com ara els problemes psicosomàtics, que augmenten dia a dia -inicia Callabed la introducció del llibre-. Poden detectar-se per les famílies, a l’escola, als consultoris. Una informació d’aquestes malalties pot millorar la salut dels nostres fills i joves. Aquest és l’objectiu que s’aborda en equip multidisciplinari”.
L’obra, escrita amb una clara vocació divulgativa, presenta a pares, cuidadors i tot tipus de personal de puericultura el que són les malalties psicosomàtiques, quin és el seu diagnòstic clínic, com s’afronten des de la intervenció clínica i la psicoteràpia i la importància d’abordar des de tots els plans: família, pediatre i centre educatiu. “Segons estudis epidemiològics recents, entre un 8% i un 10% de les consultes pediàtriques es poden etiquetar de psicosomàtiques”, explica Callabed l’abast d’aquestes disfuncions que poden arribar a ser patològiques.
“Al marge de les explicacions psicològiques o biològiques i sigui quina sigui la seva denominació, els trastorns psicosomàtics són una realitat clínica a la pediatria i tendeixen a un increment. Per això el pediatre, sense oblidar el diagnòstic diferencial en cada cas, ha d’estar preparat per assumir el seu paper clau en aquest tipus de patologies”, conclou l’acadèmic electe i estret col·laborador de la Reial Acadèmia.
