Antonio Zapatero
Viceconseller de Salut Pública i Pla Covid-19 de la Comunitat de Madrid. Director de l’hospital temporal instal·lat a Ifema. President de la Federació d’Associaciones Científico-mèdiques d’Espanya (Facme) i acadèmic electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Aldo Olcese
President de la “Fundación Independiente” i de la “Asociación Nacional Sociedad Civil Ahora” i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Xerrada emesa a través del canal de YouTube de la Fundació Independent el passat 8 de maig
Antonio Zapatero va participar el passat 8 de maig al cicle de xerrades amb personatges de primera línia que ha posat en marxa la Fundació Independent, institució presidida per l’acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) Aldo Olcese, que va exercir d’interlocutor de Zapatero i li va transmetre les preguntes formulades per la nombrosa audiència que va seguir la cita en directe. El nou viceconseller de Salut Pública i Pla Covid de la Comunitat de Madrid va explicar la seva experiència a l’capdavant de l’hospital provisional que es va instal·lar a la Fira de Madrid (Ifema) per poder afrontar la gran incidència que va tenir la pandèmia a la ciutat i àrea metropolitana de Madrid i va explicar els reptes sanitaris que afronta l’administració autonòmica.
Hospital provisional d’Ifema
“Quan vam saber de l’epidèmia no ens va preocupar en excés perquè les taxes de mortalitat que reportaven les autoritats xineses eren d’un 1,4% i bàsicament en pacients grans, però sí que ens va alarmar que en arribar a Itàlia la taxa mortalitat es va situar entre un 8% i un 9% dels afectats, entre ells nombrosos pacients joves. A Madrid vam tenir els primers casos a principis de febrer i vam veure com l’epidèmia tenia un comportament explosiu, afectant pacients de tota edat i condició”, va recordar el facultatiu sobre la ràpida evolució del coronavirus SARS-CoV-2.
Zapatero va assenyalar com diversos estudis matemàtics elaborats amb extrem rigor han determinat que amb una actuació determinada haurien pogut salvar moltes vides i evitar el col·lapse sanitari. “Al nostre hospitals van fer falta 20.000 llits de cop i volta i al voltant de 1.500 pacients es quedaven sense llit cada dia. La situació estava desbordada i el 20 de març la Conselleria de Sanitat va decidir crear l’hospital provisional d’Ifema. Vaig rebre la trucada del conseller aquest dia per dirigir-lo”.
D’aquests dies, l’acadèmic electe de la RAED recorda com en tot just dos dies lampistes voluntaris van instal·lar 35 quilòmetres de canalitzacions per a oxigen sense passar cap tipus de factura pel seu treball i com les dues empreses que operen amb oxigen sanitari a la Comunitat de Madrid van treballar en la instal·lació dels dipòsits de 50.000 litres mà a mà tot i ser competència en el mercat. Sobre el funcionament del centre improvisat, va mostrar el seu orgull per la implicació de tot el personal i voluntaris, així com pel bon servei prestat. “En un mes vam atendre 3.812 pacients i només vam tenir 16 morts, quan estàvem en un 10% de mortalitat mitjana a Espanya”.
Com a lliçó que deixa la pandèmia de cara a la gestió de la situació en un futur immediat, per a Zapatero segueix sent imprescindible el manteniment de mesures de seguretat i, sobretot, la preparació i equipació de el personal sanitari i de les infraestructures relacionades per fer front a situacions similars. “Hem cregut que érem indemnes a aquest tipus d’epidèmies i no teníem cap pla de contingència ni equips per fer front a un virus”.
Zapatero aposta per un desconfinament gradual i segur, que permeti guanyar temps a l’espera d’una vacuna, que veu com a única solució efectiva a la Covid-19. “És possible el desenvolupament de la vacuna, però en el millor dels casos estaríem parlant d’una mica més d’un any. A Espanya, com a Itàlia, l’esperança de vida juga en la nostra contra i el factor genètic també explica que hàgim tingut una major taxa de mortalitat. Ara cal guanyar temps, fins a la vacuna la nostra vida no serà la d’abans ni es pot semblar”, va concloure.
