Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l‘Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), oferirà divendres vinent, 18 de desembre, la conferència de cloenda del Curs Acadèmic 2020 de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries amb el títol “SARS-CoV-2. Reflexions sobre la pandèmia”. La sessió se celebrarà en format telemàtic i es podrà seguir per streaming a través del canal de YouTube de l’Acadèmia i comptarà amb la presència del president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, Ricard Parés, que tancarà l’acte.
En les seves nombroses conferències sobre aquesta materia, la vicepresidenta de la RAED ha incidit en el conegut factor “d’una sola salut” que preconitzen les principals institucions sanitàries internacionals. “Estàvem acostumats a dir que la zoonosi és el traspàs d’un agent patogen d’un animal a l’home, però estem veient com aquest concepte hem de fer-lo servir també en sentit contrari i es fa imprescindible compartir dades i registres que ens permetin detectar i combatre el risc de zoonosis des d’una resposta multisectorial”, insisteix Calvo, qui recorda que institucions de referència com ara l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització Mundial de Sanitat Animal i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura treballen des de fa anys en projectes conjunts.
Calvo reivindica el paper professional del veterinari, que generalment no es dedica només a la cura d’animals concrets, sinó a col·lectius, de manera que el seu contacte i especialització en epidèmies és habitual, citant una coneguda frase de Louis Pasteur: el metge té cura de l’home; el veterinari, de la humanitat. En aquest sentit denuncia l’absència de veterinaris als organismes de control de la pandèmia a Espanya, a diferència del que succeeix en països com Alemanya, on sí que formen part dels comitès tècnics i científics. “Jo mateixa formo part del Consell Assessor de la Salut Pública de Catalunya i només ens han reunit una vegada, però cap veterinari forma part dels comitès de seguiment”, ha assenyalat en les seves últimes intervencions públiques. Amb la vacuna convertida ja en una realitat, la mirada de l’acadèmica és d’optimisme.
