Oriol Amat reflexiona sobre lideratge a un article publicat per ‘L’Econòmic’
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, expresident, vicepresident i fundador de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la gestió i el lideratge en l’empresa a l’article “Què s’espera de les persones que lideren?”, publicat per “L’Econòmic”, el suplement d’economia del diari “El Punt Avui”, en la seva edició de diumenge passat, 9 de febrer.
Per a l’acadèmic, els objectius clàssics de creixement i benefici han mutat al llarg dels últims anys cap a conceptes com la sostenibilitat i l’empatia amb treballadors i clients, en un canvi que podria definir-se com a conjuntural i que han de tenir molt en compte tant els propis gestors com els òrgans de govern de l’empresa o les juntes d’accionistes.
“Fins fa poc, els líders d’èxit eren persones que aconseguien que les seves organitzacions assolissin els seus objectius, que, normalment, eren de creixement. En el cas d’empreses, per exemple, es tractava d’augmentar els beneficis i el valor de les accions. En el cas d’una organització no lucrativa, el creixement era de socis. I en els governants seria ocupar el càrrec durant molts anys. I gairebé sempre, els objectius justificaven els mitjans. Es mirava cap a una altra banda si per assolir els objectius es perjudicava greument als empleats, o es portaven a terme pràctiques poc ètiques, o fins i tot il·legals, com perjudicar el medi ambient o subornar o maltractar persones. Per sort, això està canviant. Dia a dia guanyen pes els objectius de benestar global. L’objectiu de creixement s’està substituint pel desig de millorar la sostenibilitat de la planeta, els territoris, les organitzacions i les persones. Per això, dels líders avui ja esperem contribucions diferents”, considera Amat.
Amat explica que, en el camí cap a la sostenibilitat, per valorar a un bon gestor ara es valora si ha contribuït a l’objectiu de contenir el canvi climàtic, a la descarbonització o la reducció del consum de plàstic, per exemple. Pel que fa a l’impacte a les organitzacions, es tracta de veure què ha aconseguit en relació amb clients, proveïdors i d’altres parts relacionades. I també és rellevant com s’han aconseguit els objectius. I en relació amb les persones, cal veure si el líder ha posat el seu granet de sorra per millorar la seva vida. Per exemple, si ha contribuït que els empleats tinguin una feina de qualitat que els ajudi a viure la vida que somien i al fet que siguin millors persones.
“Liderar no és fàcil. Pocs líders acaben el seu mandat amb el mateix prestigi que quan el van començar. Per valorar l’obra d’un líder no hem de mirar només quants beneficis ha aconseguit o quants anys ha estat al càrrec. Molts ho fan destrossant la sostenibilitat i arruïnant la vida dels seus empleats, proveïdors o adversaris polítics. Nelson Mandela deia que els veritables líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la seva gent. Per això, d’un líder cal preguntar-se quina ha estat la seva contribució a un món millor i què ha fet per tal que les persones aprenguin, creixin i visquin una vida amb més sentit”, conclou l’expert.